Xiloteca: del bosc als museus

5/5

La feina de restauració i conservació de les obres medievals al MNAC, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, és pacient i rigorosa. Exigeix reconèixer amb certesa el tipus de fusta utilitzat per l’artista. En alguns casos la identificació pot ser ràpida, però en d’altres és molt complexa.

 

En tenim un exemple en una talla romànica policromada del segle XII, La majestat Batlló.

Aquí tenim un clar exemple: la majestat Batlló. Que sembla que tindria que ser un sol tipus de fusta i en trobem 4. En trobem 2 a la creu, en el pal vertical trobem el om i en el horitzontal trobem alzina. En la talla trobem noguera i un braç, surt salze.

La identificació microscòpica és l’eina més fiable, per això cal extreure petites mostres de les obres,  preparar-les per observar-ne l’estructura cel·lular i comparar-la amb patrons procedents d’una reconeguda xiloteca. El MNAC fa servir unes 20 mostres cedides per Joan Teruel.

Molt més recents són les obres que es poden veure a la sala del Barroc del museu d’Arts Decoratives. Per a la seva identificació, l’Associació per a l’estudi del moble, que col·labora amb el museu, també ha d’ajudar-se d’una xiloteca i del microscopi.

Aquest petit escriptori de Salamanca és del segle XVII, però la part de fora és de cap al 1900, fet amb fusta de noguera i castanyer. Per analitzar els calaixos cal agafar petites mostres i observar-les al microscopi. Utilitzen també una xiloteca cedida per Joan Teruel.

Les fustes aparentment molt semblants, mostren una estructura cel·lular ben diferent i característica, els calaixos són de noguera, ha calgut aquesta mirada penetrant.

Hi ha fustes fàcils de reconèixer però també es veritat que en el moble antic la fusta ha estat tractada, pintada, envernissada, per tant ha alterat l’aspecte i es necessita una xiloteca que permeti fer comparacions microscòpiques de la fusta.

Des de el segle XVI en mobles sumptuosos, però especialment a partir del segle XIX´, el comerç va facilitar el us de materials d’altres continents. En mobles anteriors el tipus de fusta revela el lloc d’on procedeix l’obra, per restaurar-lo també s’ha de conèixer molt bé amb que es va fer.

Així la ciència forestal es converteix en un suport per als estudiosos del patrimoni artístic .