Fitxa tècnica

• Número de l'objecte

  00187

• Nom de l'objecte

  Caixa amb calaixos

• Títol

  Caixa amb calaixos, 1675-1800

• Lloc de procedència

  Cerdanyola del Vallès

• Història de l'objecte

  La primera referència que en tenim és de finals del segle XIX. La meva tia-àvia va néixer a Conesa (Conca de Barberà) i la caixa havia de ser per ella. L'origen familiar era força bo, encara que no acomodat, perquè el seu pare (el meu besavi) era cabaler. Per tant, tots els béns familiars van anar a parar a l'hereu. Eren una família senzilla, no estem segurs de què la caixa fos feta per encàrrec d'ells. Pensem que podria ser una compra de segona mà. No conservem cap document que n'expliqui res del seu origen (si existia, devia quedar-se-la la branca de l'hereu).
  
  La meva tia-àvia va morir de part, d'ací que la caixa va anar a parar a mans del seu germà: el meu avi de qui vaig heretar-la. Ell va portar-la de Santa Coloma de Queralt cap a Igualada a l'anar-hi a viure i on la caixa va romandre uns 50 anys. Ara, des de fa uns 27 és a casa nostra a Cerdanyola del Vallès.

• Lloc de producció

  Lleida (Província)

• Data de producció

  1675 - 1800

• Descripció física

  Caixa amb calaixos amb el frontis dividit en tres plafons quadrats tallats sobre el massís amb fulles d'acant de composició simètrica separats per dos monjos tallats amb motius vegetals, la part central també sobre el massís, i la superior i inferior, amb flors, aplicades. També són aplicades les motllures i sanefes que separen els elements de la composició. El plafó de la dreta obre amb portella i a l'interior es disposen tres calaixos superposats amb el frontis tallat amb unglades a la manera de tríglifs. Per sobre se situa un compartiment de la mateixa mida que els calaixets amb accés en obrir la tapa del moble. El buc recolza sobre un sòcol motllurat amb una sanefa d'unglades i una de cintes. Les potes mostren un perfil en zig-zag.
  La tapa és recta i està formada per dues posts reforçades per llistons agafadors a la part interior dels dos extrems curts. S'uneix al buc per dues frontisses de ferro i de pala. L'interior està conformat per un sol compartiment i el buc ocupat pels calaixos, a sobre del qual hi ha un compartiment obert de la mateixa mida que aquells.
  
  
  

• Materials i tècniques

  mediums

  Pi (fusta) · Ferro

• Observacions sobre la producció

  El model és típic de les Terres de Lleida. El moviment i lleugeresa de les fulles d'acant la situaria en el segle XVIII i, per tant, anterior a la data que recorda la família propietària.

• Dimensions

  60.5 x 134.5 x 51 cm

• Notes descriptives

  Tipus

  Text raonat

  Text

  La propietat ens diu: No té cap inscripció ni restes de policromia. En heretar-la, estava pintada de negre amb pintura força basta. La tapa no és l'original, s'havia substituït (ningú recordava quan) perquè sembla que l'original es va podrir. La tapa i les frontisses no són originals. Un dels laterals també té un tros substituït (també des de fa molts anys) però, per sort, no va afectar el tros on la fusta està més treballada. Vàrem decapar-la fa uns 25 anys i ara és marró, com devia ser originalment. La tapa és de pi i la resta de la caixa crec que és roure.
  La tapa superior sobre tipus llibre i pots veure, a mà esquerra, que té tot un espai completament buit. A mà dreta té 3 calaixos on (segons m'explicava la meva àvia) es podia anar guardant la llenceria de la núvia i d'altres pertinences menudes. A la part de dalt, sobre els calaixos, queda un espai on tenia, antigament, un calaix corredor sense tapa on es posaven objectes de més valor (malauradament, no l'he vist mai).
  La decoració frontal està dividida en tres espais delimitats per unes fornícules verticals (2) i la decoració és tallada a la fusta amb motius vegetals que representen fulles d'acant. Cada requadre està emmarcat amb una sanefa. A la part de sota, seguint tota la línia frontal i els dos laterals, presenta dos frisos que tenen regust medieval. Les quatre potes són bisellades i presenten com quatre pisos sobreposats. De vegades, he dubtat que siguin originals. Trobo que haurien de ser urpes d'animal que em sembla lligarien més amb l'estil decoratiu de la caixa.

  Tipus

  Text raonat

  Text

  Responem a la propietat: És estrany que sigui de roure. Habitualment aquestes caixes són de noguera o en tot cas de fusta de ribera. De l'explicació interessant que fa, la tapa corredora en el compartiment no és habitual en els models antics. Si ho havia tingut alguna vegada, es devia posar més tard.
  Efectivament, les potes no són originals.

• Bibliografia de referència

  Visualització

  PIERA MIQUEL, Mónica, "La casa d'Augustí Duran i Ferreres. Els espais interiors", a La casa Duran i Sanpere. Espais interiors, representació i vida quotidiana". Lleida: Museu Comarcal de Cervera, 2014, p. 70-110., p. 96

  Visualització

  DOMÉNECH, Rafael; PÉREZ BUENO, Luis, "Muebles antiguos españoles". Barcelona: M. Bayés, 1927.