Ficha técnica

• Número del objeto

  MADB 138861

• Nombre del objeto

  Caixa amb calaixos

• Título

  Caixa amb calaixos, Miguel Sastre i Moll, 1880 - 1910

• Ente depositario

  Museu del Disseny - DHub

• Créditos

  fons antic

• Lugar de producción

  Barcelona

• Fecha de producción

  1880 - 1910

• Descripción física

  Caixa rectangular en noguera amb calaixos decorada per totes les cares visibles amb tarsia d'os i doble filet de boix. Està formada per un buc realitzat per quatre posts emmetxades a cua d'orenella a les cantonades, només visibles a la part posterior, i amb la fonadura i la socolada clavada. La solera està clavada i reforçada per cartells col·locats al revers. A més, en els angles estan fixades esquadres a què es claven les potes. Remata el moble una tapa superior unida mitjançant dues frontisses planes de metall (actualment trencades) al buc.
  Aquests muntants estan formats per dues peces (a la part superior i inferior) quadrades i motllurades, i el motlluratge lateral de cadascun dels plafons, simulant un fals enfonsament rectangular central. El plafó dret del frontis és practicable, amb una portella sostinguda per dues frontisses que s'obre cap a la dreta. A l'interior d'aquest plafó practicable, situats al buc, apareixen quatre calaixos, un dels quals, el superior, és simulat, ja que s'hi accedeix des de la part superior. La socolada ocupa la part frontal i els dos laterals del moble, i està tallada i motllurada. Aquesta porta una faixa llisa decorada amb treball d'embotit, i quatre peus tallats en forma d'urpa d'animal als quatre angles. La tapa, obrada per anar sempre aixecada, ha estat decorada seguint un esquema similar al buc, això és, compartimentada en dos plafons amb dos arcs interiors separats per un fals muntant.
  La decoració de la caixa està realitzada amb embotit o incrustació de marqueteria de pinyolet i filet de secció quadrada de boix. S'estructura, al frontis, en estels de sis punxes i motius de tres puntes, entrellaçats per doble filet de boix, que a la seva vegada forma llaçades i amplis motius octogonals que envolten els anteriors. Tots els elements frontals i laterals del buc presenten aquests motius o combinacions d'ells. En el cas dels muntants del filet de boix està embotit configurant elements circulars entrellaçats. A la tapa la decoració és més elaborada, amb diferents tipus d'estels de vuit puntes amb doble filet de boix entrellaçat formant ondulacions a manera de sanefa perimetral a l'interior de cada plafó, un repertori que es repeteix, amb variacions, al muntant central.
  
  El front s'organitza simulant tres panells separats per dos mainells tot realitzat amb motllures encolades i clavades. Els panells dibuixen entre llaços dobles de quadrats inclinats que generen nusos poligonals. Els quadrats emmarquen estrelles de sis puntes desenvolupades a base de peces d'os romboïdals i triangulars. El centre dels mainells, enfonsat, es decora amb cercles i mitjos cercles inscrits de boix intercalats amb estrelles de tres i quatre puntes d'os. El quadrat superior i inferior del mainell està ocupat per estrelles de vuit puntes emmarcades novament entre doble línia de boix.
  El panell i el mainell drets s'obren en forma de porta a partir de dues frontisses de ferro. L'escudet és de llautó estampat en forma de rocalla. Per la part interior, la porta, emmarcada entre motllures, dibuixa una sanefa de dobles cercles que alhora emmarquen estrelles de sis puntes, i al centre, novament entre motllures, un panell amb llaceries d'hexàgons i estrelles de vuit i de quatre puntes d'os.
  L'estructura dels calaixos mostra un reengruix de noguera amb els fronts dels entrepanys i tabiques amb sanefa de rombes d'os entre filet. Als fronts dels calaixos, el joc de motllures del perímetre emmarca una sanefa d'estrelles de sis puntes entre doble filet de boix.
  Als panells dels laterals, un entramat d'estrelles de vuit puntes realitzat amb doble filet de boix emmarca estrelles de sis puntes i flors de quatre i tres pètals d'os.
  El sòcol mostra a la part baixa una combinació de platabanda i bossó, a l'alta, platabanda i gola. Entre elles, corre un fris amb flors de quatre pètals d'os entre doble filet. Les potes tallades en forma de garra són de noguera i presenten treball, fins i tot a la part posterior.
  
  La tapa, obrada per anar sempre aixecada, està construïda per tres taulers encadellats de noguera per la cara exterior, a més d'un quart més estret que és de la mateixa mida que els llistons de testa que configuren la motllura del perímetre interior. En canvi, per la cara interna de la caixa, s'observa una única taula de noguera que es compartimenta en dos panells separats per un muntant, tot realitzat amb motllures encolades i clavades. A l'interior de cada plafó es representa un doble arc de mig punt recolzat en medis balustres. L'intradós i l'extradós estan decorats amb tarsia. La part interior mostra llaceries de polígons irregulars que emmarquen estrelles de sis puntes, alternant les del centre buit als espais grans i les del centre amb os als espais petits. Una sanefa de rombes d'ossos recorre el doble arc per part interior i exterior. A l'extradós es dibuixen estrelles de vuit puntes ramificades. La sanefa que emmarca tota la combinació és igual que la de l'interior de la portella i dibuixa cercles entrellaçats que emmarquen estrelles de sis puntes. El moble no representa cap acabat, o en tot cas molt suau i imperceptible, ni a l'interior ni a l'exterior a excepció del darrere tenyit.

• Materiales y técnicas

  mediums

  Nogal Europeo · Os (material) · Boj · Chopo negro · Pi (fusta) · Ferro · Llautó

• Observaciones a la producción

  Caixa realitzada a partir d'alguns elements del segle XVI.
  Signada dues vegades amb el segell pirogravat RESTAURACION DE ANTIGÜEDADES DE M. SASTRE. CANUDA 41 Y 43 BARCELONA.

• Dimensiones

  68 x 150 x 61 cm

• Notas descriptivas

  Tipo

  Text raonat

  Texto

  D'acord amb Eva Pascual:
  Presenta considerables intervencions posteriors (possiblement de finals segle XIX o inicis del segle XX) com són els tres calaixos (tant fonadura com frontis i tiradors), possiblement el treball d'embotit de l'interior de la portella, i gran part de la socolada, així mateix algunes de les motllures que decoren la tapa. Malgrat això es tracta d'un exemplar prou interessant del segle XVII, amb punts en contacte amb exemplars de la centúria anterior com la caixa del Museu del Monestir de Pedralbes 115.068, pel que fa a la solució de l'embotit de filet de boix i estels de sis puntes formant ondulacions a les sanefes perimetrals.
  Eva Pascual
  
  D'acord amb Mónica Piera:
  Miguel Sastre és un dels artífexs del moble en la Barcelona de finals del segle XIX del qual hem pogut conèixer algunes dades. Es dedicava a reproduir mobles antics, produir mobles nous, restaurar peces, redecorar obres i vendre antiguitats per servir a una demanda creixent, ansiosa per posseir obres de col·lecció en un moment en què les fronteres entre obra original i còpia no eren una gran preocupació ni dels tallers ni dels clients. Sastre forma part d'un grup d'artesans molt més nombrós, del que avui dia només n'hem rastrejat dades aïllades. Caldrà seguir-los la pista per entendre la manera de procedir, els resultats de la seva producció i dibuixar millor l'envergadura del negoci. Serà imprescindible treure a la llum més tallers, que sabem que tenien un alt nivell de coneixement dels originals i que competien per servir mobles. En aquell moment, tenien a la seva disposició mobles medievals, mudèjars i renaixentistes, i una formació de l'ofici que els permetia no només saber com eren els mobles antics, sinó també millorar-los i enriquir-los per satisfer aquesta demanda d'objectes sumptuaris.
  
  El moble estudiat aquí és un bon exemple d'un tipus de producció del taller de Miquel Sastre: la construcció de mobles nous a partir d'elements antics. Està signat dues vegades per l'ebenista, restaurador i antiquari, i avui dia és l'únic taller conegut que deixa rastre de la seva autoria a les obres. Ens presenta una caixa amb calaixos a la manera de les de Catalunya del segle XVI, aprofitant una armadura antiga, sense decoració, que enriqueix amb tarsia; és a dir, taracea, de pinyol i boix, a la manera dels millors exemplars de l'època. Revisant els elements, podem dir que tant als panells de davant com al lateral de l'esquerra, la decoració de taracea passa per sobre de les marques de xilòfags, sense que hi hagi canvi de fusta o de pinyol. Aquest detall indicaria que s'ha utilitzat fusta antiga per fer la decoració, que és posterior al desgast. A la porta, els cantells superior i inferior estan recoberts per un reengruix que amaga l'estructura, que sí que és visible des del lateral. Només la fusta central, la que serveix d'estructura de la porta, així com els goznes, són antics. Aquests reengruixos que la tapen no es posaven al segle XVI. Les motllures i la decoració són també una aportació de Sastre.
  
  Pel que fa a l'estructura de la caixa, les motllures pràcticament no tenen desgast i el sòcol es veu també molt nou, igual que les potes que són també del segle XIX amb decoració incisa fins i tot en parts no visibles. Tot l'esquelet dels calaixos és una creació de Sastre, tant la construcció com la decoració. Ha col·locat embotit d'os als fronts, cosa que no sembla que es fes als exemplars antics, i ha sobredecorat guies i calaixos; a més d'haver col·locat nous tiradors a la manera antiga.
  
  El darrere s'ha tenyit per dissimular les actuacions. Està construït amb tres taulers horitzontals en lloc d'amb un únic ample, com seria el mateix. D'aquestes taules n'hi ha una de gran central, que és l'original, una de pi a la part baixa i una altra estreta a la part superior, a la zona on devien estar fixades les frontisses al seu dia, del tipus claus entrellaçats. Aquest canvi de fusta ha eliminat els rastres de les frontisses antigues. És molt possible que el restaurador es veiés obligat a canviar la zona alta del darrere on són habituals els desgasts per l'ús i reforçar-la per fixar les noves frontisses que mantinguessin practicable la tapa. Es va optar per col·locar frontisses planes que no tenen res a veure amb el sistema anterior. A partir del cantell inferior de la tapa és possible observar l'ànima de pi entre la motllura interior i el tauler exterior. Podria ser un reforç que Sastre es veiés obligat a posar en una zona que pateix molt de desgast. Al moble li falta el pany. L'espai on anava el ferro per fixar la llengüeta es va emplenar amb tarsia, que segueix el dibuix del panell central de l'interior de la tapa. Aquest detall, molt comú a les produccions del segle XIX, demostra que el moble era concebut únicament com a objecte artístic, perdent la seva funcionalitat inicial. Es preferia que el moble lluís més decoració que deixés a la vista un ferro que en el seu moment havia servit per tancar amb clau la tapa.
  
  Finalment, l'escudet en forma de rocalla es desdiu totalment de l'estètica de la resta de la peça. Les tapes interiors, que amaguen el profund quan el moble està obert, són afegits de M. Sastre i tampoc tenen precedents en els exemplars funcionals antics, encara que són molt comuns en aquestes actuacions vuitcentistes, ja que permeten mostrar la decoració interior de la tapa i no renunciar a una superfície de suport. Podem concloure que aquesta caixa amb calaixos és una obra de qualitat d'aquest destacat ebenista-restaurador de la Barcelona de finals del segle XIX. El bon ofici d'aquests artesans ha dificultat molt la catalogació de les obres, moltes de les quals han estat considerades originals fins avui. Només una revisió a consciència ens permet discernir l'època, i, tot i això, no sempre els historiadors coincideixen en els seus dictàmens. Esperem que les anàlisis científiques puguin ajudar en un futur pròxim a fer el darrer pas en aquesta fascinant anàlisi.

• Autores / Contribuidores de producción

  Miguel Sastre i Moll

• Citas bibliográficas

  Visualización

  Referència textual i visual: "Marqueteries a la conca del Mediterrani". Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Associació per a l'Estudi del Moble, 2018., p. p. 103, 107, ill. p. 104

  Visualización

  Referencia textual: PIERA MIQUEL, Mónica, "La taracea de hueso en la Barcelona de finales del siglo XIX: algunas colecciones y talleres", a Marqueteries a la conca del Mediterrani. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble; Ajuntament de Barcelona; Institut de Cultura; Museu del Disseny de Barcelona, 2017, p. 95-107.