Bagul de mides mitjanes, sense cap mena de decoració. Està construït amb posts de pi. Les quatre cares del buc estan configurades per una única post, unides entre si per cues rectes i amples, reforçades per claus, mentre que la fonadura està formada per posts més estretes disposades en paral·lel de davant al darrere, possiblement clavades. La tapa de tomba està configurada per tres posts disposades tot al llarg a dues aigües, unides a topall. Uns llistons clavats asseguren les unions entre elles i els dos extrems, però un dels centrals s'ha perdut. Al frontis se situa el pany, que està clavat. La capsa és encastada i rectangular i tanca amb falleba llarga i trapezoidal amb l'extrem arrodonit. Es fixa a la tapa a partir d'una pala llarga a la qual s'uneix a partir d'una frontissa. Les frontisses no són visibles, però deuen estar clavades per l'exterior. Els cantells d'unió de la tapa amb el buc presenten un galze per oferir un tancament estanc. A l'interior, les posts queden a la vista i la part alta del costat esquerre del buc està ocupat per un compartiment sense tapa.
Materiales y técnicas
Pi (fusta) · Ferro · Metall
Observaciones a la producción
La producció és propera a la dels baguls amb indiana. Podria ser que en origen anés recobert amb algun material aïllant, però a partir de les fotografies no es pot assegurar. Encara que es tracta d'un exemplar senzill, la construcció és sòlida i amb posts regulars, d'un gruix considerable.
Bibliografía de referencia
MAS, Sergi, "El moble a Andorra". Andorra la Vella: Biblioteca d'Andorra, 2003.
CORTÉS ELÍA, María del Agua, "El moble popular a Catalunya". Figueres: Brau, 2019.
CORTÉS ELÍA, María del Agua, "L'espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà. Estudi del mobiliari i la seva relació amb l'entorn", a Revista d'Etnologia de Catalunya, 2010, 36, p. 155-161.
