La propietat ens diu:
"Bagul probablement adquirit vers el 1916 pel matrimoni format pels dibuixants Josep Ribot i Calpe (1888-1974) i Francesca Rius i Sanuy (1891-1967). Va formar part de l'equipatge del viatge de noces que van fer l'abril del 1916 per la Costa Brava. L'anècdota del viatge és que el Sr. Jordi Ribot, gran amant de la ceràmica popular, va adquirir a l'Escala una urna funerària de les que es venien arran de les excavacions d'Empúries que tenien lloc aquells anys. Posteriorment, el 1951 el bagul va viatjar a Granada amb motiu de les noces d'un dels fills dels propietaris. Excepte aquests viatges, i algun que altre més, el bagul va formar part del mobiliari del domicili particular dels seus propietaris a Barcelona."
Lugar de producción
Desconegut
Fecha de producción
1900 - 1950
Descripción física
Mundo de tapa plana amb cantons lleugerament arrodonits. L'estructura de fusta està recoberta de tela, fixada per dos llistons de fusta clavats amb claus de cap rodó que envolten tota la peça des del cos central, i altres dos llistons reforcen l'estructura a les cantonades laterals. Aquests llistons o cèrcols presenten la part exterior convexa i porten reforços de llautó als angles i a l'acoblament de la tapa amb el buc. Dos panys de ferro se situen al frontis del buc, a banda i banda d'un pestell central. Les nanses, situades en ambdós laterals, són fetes amb banda de cuir. La fonadura del buc està construïda per posts situades de davant al darrere. L'interior està cobert, pel que sembla segons la foto, d'una loneta de cotó ratllada en blanc i negre que s'estén també sobre la safata situada a la part alta del buc.
Materiales y técnicas
Fusta · Tela (teixit) · Cuir · Cotó · Ferro
Observaciones a la producción
Es tracta d'una variant dels baguls i dels mundos amb molt d'èxit durant el segon quart del segle XX per utilitzar en els vaixells i per aquest ús es feia de forma plana. En aquest període es mantenen els contenidors de viatge que es van comercialitzar des de finals del segle XIX, però es van posar de moda algunes variants, com és substituir els llistons plans de l'exterior pels corbats, a la manera de cèrcols, per la part de fora per reduir la superfície de recolzament i el deteriorament de les maletes. Aquestes maletes i mundos amb cèrcols corbs es coneixien com "de Viena", encara que fossin construïts a altres indrets.
Hi havia cases especialitzades en aquest tipus de contenidors de viatge, com ara, Eugenio Forga, fabricant amb local a Sant Gervasi, documentat abans de 1907 amb el seu nom i el de la viuda el 1907-1908. Altres productors són José Arquer de Badalona, documentat el 1926 i Ignacio Ballespí, que es publicita el 1908 com "sillero y guarnicionero fabricante de efectos de viaje en la calle Ancha 35". Per altra banda, a Barcelona també es venien mundos i contenidors de viatge a botigues i grans magatzems. La procedència podia ser local o de fàbriques estrangeres. A fotografies de les dècades de 1920 i 1930 localitzem exemplars similars. Per exemple, al catàleg de la Manufactura francesa de Saint-Étienne de 1925.
Amb la proliferació dels viatges entre les diverses capes de la població, els fabricants i venedors de maletes i mundos es van especialitzar, marcant major diferència entre els tallers i les botigues de fusteria, tal com s'observa en els anuncis i en les guies d'indústries de l'època.
Dimensiones
46 x 80 x 47 cm
Notas descriptivas
Informació donada per la propietat:
"Bagul d'estructura de fusta, folrat exteriorment amb tela de sac o arpillera. L'interior és folrat amb una tela estampada a ratlles. Les anses laterals de cuir (actualment deteriorades o perdudes)."
Bibliografía de referencia
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
"100 Legendary Trunks: Louis Vuitton". New York: Abrams, 2010.