Bagul de mida mitjana, amb la tapa lleugerament convexa. L’estructura de fusta està recoberta de pell, fixada mitjançant tatxes disposades linealment generant una quadrícula, i reforçada amb llistons de fusta col·locats tot al llarg: quatre a la tapa i un a la part inferior del frontis.
Al cantell de la tapa, les tatxes formen quatre motius triangulars (dos sobre el pany i dos als laterals). Al buc, la superfície es recobreix amb retalls rectangulars de pell separats per bandes verticals de llauna, flanquejades per tatxes. Aquestes bandes reforcen les cantoneres als angles i, al frontis, emmarquen el pany. El pany de ferro, és amb falleba i presenta la capsa de forma quadrada i disposada en vèrtex. Als laterals, una altra banda central de llauna serveix de suport per a les nanses de ferro.
L’interior, tant de la tapa com del buc, està folrat amb una indiana, un teixit de cotó estampat. Presenta un fons taronja, amb una decoració en blanc i color pruna formada per motius florals i fulles, així com escuts heràldics, aquests es troben timbrats amb una corona reial, inclou el toisó d'or i la creu de Carles III, acompanyat per banderes o trofeus militars. L’escut, de composició quarterada amb castells i lleons, es pot relacionar amb les armes reials històriques d’Espanya o de la Corona de Castella i Lleó.
Materiales y técnicas
Fusta · Ferro · Pell d'animal · Tela (teixit)
Observaciones a la producción
Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que gaudí d’una àmplia difusió. Tot i la seva manufactura artesanal, se’n conserven nombrosos exemplars pràcticament idèntics, fet que suggereix l’existència de procediments i recursos orientats a la seriació de les seves parts.
Aquests baguls folrats amb indiana es produïren aproximadament entre 1750 i 1875. Tanmateix, l’exemplar analitzat presenta característiques que permeten situar-lo dins la segona meitat del segle XVIII, com ara la presència de nanses de ferro. Aquest darrer element, menys freqüent i més costós que d’altres materials, podria indicar una cronologia propera al segle XVIII o als primers anys del segle XIX.
Pel que fa a l’interior, era habitual folrar-lo amb teixits estampats —principalment indianes de cotó de producció local—, sovint procedents de restes de confecció o de tallers tèxtils. Per aquest motiu, en molts casos aquests teixits són anteriors a la construcció del bagul. Quan el folre original es deteriorava o es trencava, se’n substituïa el revestiment per un de nou. Cal remarcar, per tant, que la datació del bagul no sempre coincideix amb la del teixit que en folra l’interior.
Finalment, cal destacar que, malgrat la seva difusió, encara es desconeix amb precisió el lloc de producció d’aquests baguls dins del territori català, així com els tallers o artesans responsables de la seva manufactura. Aquest projecte ha donat a conéixer la botiga d'"Agustín Viñas, guarnicionero y baulero. Barcelona", que ofereix un productor i venedor d'aquest tipus de moble de viatge. Una altra casa que ha sortit a la llum és la de La Económica de Pedro Casadó, del carrer Rosa, 24 de Sabadell. S'anunciava com "Fabricación - Exportación Baúles de toda clases. Objetos y útiles para viaje". L'estètica de l'etiqueta respon a finals del segle XIX.
Dimensiones
34 x 88 x 45 cm
Notas descriptivas
Informació donada per la propietat:
"No sabem de quan data, però ha estat a la casa familiar des de sempre. L'àvia ja la tenia. El 2009 la vam fer restaurar en un taller."
Descripció física donada per la propietat
"Es va restaurar l'any 2009."
Text raonat
Segons la documentació fotogràfica disponible, la indiana es pot datar a la segona meitat del segle XVIII i respon encara a un gust de caràcter rococó. Aquesta dada permet proposar, de manera aproximada, una datació del bagul en aquest mateix període, tot i que caldria disposar de més informació sobre la peça per poder-ne precisar la cronologia.
Com té la creu de Carles III, ha de ser posterior a 1759, al moment de la coronació d'aquest rei, com a Rei d'Espanya. L'escut deu fer referencia a que l'indústria que va confeccionar la indiana hauria rebut algun títol o alguna condecoració del rei.
Bibliografía de referencia
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.