La propietat ens diu: "Cofre de Pell de vaca. Trobat en les golfes de la casa, molt antic".
Lugar de producción
Barcelona
Fecha de producción
1750 - 1880
Descripción física
Bagul de mida mitjana amb tapa lleugerament convexa. L’estructura de fusta està recoberta amb pell amb pèl, disposada en retalls rectangulars i fixada amb tatxes alineades sobre cintes d’un material que, a partir de les imatges, no es pot identificar amb certesa, tot i que sembla cuir. Els llistons de fusta, juntament amb aquestes cintes, conformen una quadrícula que reforça l’estructura. La distribució dels llistons és la següent: quatre a la tapa i un fragmentat a la part inferior del frontis.
A més de reforçar la tapa i les cantoneres, els llistons emmarquen el pany al frontis. Als laterals hi ha les nanses, fabricades en cuir i reforçades per la seva part interior; s’ancoren a l’estructura mitjançant dos punts de cuir que funcionen com a reforç addicional. El pany, de ferro, presenta una tipologia pendent d’identificar.
L’interior ha perdut el recobriment, deixant a la vista l’estructura de les posts de fusta a la vista.
Materiales y técnicas
Fusta · Pell amb pèl · Ferro
Observaciones a la producción
Es tracta d'un bagul que en origen devia ser bagul amb indiana, és a dir que l'interior estava folrat amb un teixit estampat o indiana.
El terme bagul és el que es feia servir a la documentació del segle XVIII i XIX per aquest tipus de moble contenidor de transport. Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué un ampli èxit. Tot i ser de manufactura manual, es conserven nombrosos exemplars idèntics, la qual cosa indica l’existència de mitjans per a la seriació de les seves parts.
Aquests baguls folrats amb indiana es van produir aproximadament entre 1750 i 1875. Pel que fa a l’interior, era habitual folrar-lo amb teixits estampats —principalment indianes de cotó de producció local—, sovint provinents de restes de confecció o de tallers tèxtils. Per aquest motiu, en molts casos aquests teixits són anteriors a la construcció del bagul. Quan el folre original es desgastava o es trencava, se’n substituïa el revestiment per un de nou o, com és el cas, es deixava sense recobriment.
Finalment, convé assenyalar que, malgrat la seva difusió, avui en dia encara es desconeix el lloc concret de producció d’aquests baguls dins del territori català, així com els tallers responsables de la seva manufactura.
Dimensiones
40 x 110 x 50 cm
Notas descriptivas
Informació donada per la propietat:
"Cofre de pell de vaca. El vam trobar a les golfes de la casa; és molt antic. Ara es conserva al Museu Etnològic de les Feixes de Coaner, a la sala d’utensilis domèstics."
Bibliografía de referencia
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
