Bagul de mida mitjana amb la tapa lleugerament convexa. L’estructura de fusta està recoberta amb pell llisa negra sense pèl, fixada mitjançant tatxes disposades de manera lineal formant quadrícules, i reforçada amb llistons de fusta col·locats al llarg: quatre a la tapa i un a la part inferior, tant al frontis com al darrere.
El buc presenta la superfície recoberta amb retalls rectangulars de pell, separats per bandes verticals de llauna flanquejades per tatxes. Aquestes bandes reforcen les cantoneres als angles i, al frontis, emmarquen el pany. Als laterals, es conserven les nanses de cuir, típiques d’aquest tipus d’exemplars. El pany, amb falleba, és de ferro.
L’interior, tant de la tapa com del buc, està folrat amb una indiana: un teixit estampat amb fons taronja i decoració vegetal —branques florides— en blanc i blau, alternant amb franges de fons blau ornades amb motius florals en blanc. Segons la documentació fotogràfica disponible, es tracta d’una indiana d’estil modern, probablement afegida amb posterioritat a la construcció original del bagul.
Es tracta d'un bagul que en origen devia ser bagul amb indiana, és a dir que l'interior estava folrat amb un teixit estampat o indiana.
El terme bagul és el que es feia servir a la documentació del segle XVIII i XIX per aquest tipus de moble contenidor de transport. Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué un ampli èxit. Tot i ser de manufactura manual, es conserven nombrosos exemplars idèntics, la qual cosa indica l’existència de mitjans per a la seriació de les seves parts.
Aquests baguls folrats amb indiana es van produir aproximadament entre 1750 i 1875. Pel que fa a l’interior, era habitual folrar-lo amb teixits estampats —principalment indianes de cotó de producció local—, sovint provinents de restes de confecció o de tallers tèxtils. Per aquest motiu, en molts casos aquests teixits són anteriors a la construcció del bagul. Quan el folre original es desgastava o es trencava, se’n substituïa el revestiment per un de nou o, com és el cas, es deixava sense recobriment.
Finalment, convé assenyalar que, malgrat la seva difusió, avui en dia encara es desconeix el lloc concret de producció d’aquests baguls dins del territori català, així com els tallers responsables de la seva manufactura.
Dimensiones
37 x 110 x 54 cm
Bibliografía de referencia
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
