La propietat ens diu:
"Un antiquari de Mataró li va dir que era una caixa de Lleida".
Lugar de producción
Desconocido
Fecha de producción
segunda mitad del siglo XVIII
Descripción física
Caixa amb sòcol motllurat suportada sobre petges estretes i molt simplificades. El sòcol té tres motllures, la superior amb sanefa d’unglades grosses, la central de cintes situades simètricament respecte al mig del moble o hi ha una roseta tallada, ambdues separades per una motllura llisa, la inferior és llisa. El frontal està dividit en tres plafons separats per dos monjos; cada plafó té un motiu de fulles amb volutes i rocalles simètriques amb una flor al centre, tallades en alt relleu al camp central que està emmarcat per motllures aplicades amb el cantell intern de talla d’unglades. Els dos monjos tenen dues flors tallades als requadres de cada extrem i una voluta sinuosa tallada al camp central que queda emmarcat. Els dos costers presenten els mateixos motius de talla amb un plafó. Les unions entre els costats i el frontal podrien estar fetes amb cudornelles, mentre que el darrere està clavat a topall amb els costats. La tapa té guardapols laterals; està unida al buc amb frontisses de pala llarga amb escaire, amb l’extrem més llarg clavat a la tapa. Té pany de clau encastat a l’interior i no conserva el boca clau però sí un gros forat de clau a la fusta del plafó central. No es distingeix bé la fusta, ja que està ennegrida, però podria ser noguera però també alguna fusta de ribera.
Materiales y técnicas
Fusta
Dimensiones
59.5 x 141 x 57 cm
Bibliografía de referencia
PIERA MIQUEL, Mónica, "La casa d'Augustí Duran i Ferreres. Els espais interiors", a La casa Duran i Sanpere. Espais interiors, representació i vida quotidiana". Lleida: Museu Comarcal de Cervera, 2014, p. 70-110.
Historial de documentació
Visualización
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-10-29)
