La propietat ens diu:
"Herència familiar. Creiem que ve de Collbató.
Es va modificar cap als 40, on es va posar una vitrina a sobre, i es va anul·lar la tapa."
Lugar de producción
Catalunya
Fecha de producción
1910 - 1950
Descripción física
Caixa de tapa plana, que organitza el frontis amb tres falsos plafons separats per monjos, i un sòcol que corre a la manera de fris. Recolza en potes de garra esquematitzada, col·locades en biaix. Els tres plafons del frontis i els dos laterals repeteixen la decoració tallada en mig relleu: una copa clàssica envoltada per una corona vegetal. Els dos monjos presenten el centre enfonsat i tallat entre dues veneres. El sòcol es decora per roleus vegetals, sempre en talla.
La caixa obre de manera diferent al que és habitual, ja que el davant és en realitat una tapa que s'abat a partir de tres frontisses i tanca amb pany de ferro. Les fotografies no permeten observar si la tapa superior obre, com és comú a les caixes, però la propietat ens informa que disposa de les frontisses per oferir aquest sistema d'obertura.
Materiales y técnicas
Fusta · Metall
Observaciones a la producción
La talla és manual, però els posts s'han serrat amb l'ajut de màquina industrial.
Dimensiones
75 x 165 x 55 cm
Notas descriptivas
Text raonat
Es tracta d'una versió poc habitual de caixa del segle XX que canvia el sistema d'obertura, per tal de permetre accedir a l'interior pel davant. La propietat ens informa que el canvi d'obertura va ser una remodelació de la dècada de 1940. De totes maneres, la construcció del moble no pot estar molt lluny d'aquesta data.
L'estètica de la caixa segueix models del barroc català, però renovats. Utilitzà el sistema de construcció tradicional català de falsos plafons, però la talla decorativa està treta del massís. No podem assegurar el tipus de fusta, ja que està tenyida, però podria ser noguera.
Bibliografía de referencia
MAINAR, Josep, "El moble català". Barcelona: Destino, 1976.
MAINAR, Josep, "Vuit segles de moble català". Barcelona: Rafael Dalmau, 1989, p. 23-30
