La propietat ens diu:
"Per mala sort no tinc informació."
Lugar de producción
Catalunya
Fecha de producción
1680 - 1750
Descripción física
Bagul de fusta de ribera, folrat de cuir tipus vaqueta de Moscòvia, decorat amb tatxes de llautó que, disposades en línia, dibuixen una mostra de roleus que dibuixen cors superposats, repetida quatre vegades a la tapa i el buc. Obre per tapa lleugerament convexa i en el frontis per un calaix situat a la part baixa del costat esquerre i una portella a la dreta. Dintre d'aquesta se situen tres calaixets, amb el frontis igualment entapissat amb vaqueta i tatxes que dibuixen triangles. Porta pany de ferro amb falleba per la tapa, pany per la portella i nanses als costats, de planxa de ferro retallada i daurada. Recolza sobre potes en urpa tallades i daurades. L'interior està folrat de tafetà de seda blau i s'organitza per un gran buc i un compartiment situat sobre els calaixos, de la mateixa mida i alçada que aquests. El tafetà de la tapa es fixa per galó fent quadrícula, fixat per tatxes.
Materiales y técnicas
Fusta de ribera · Vaqueta de Moscòvia · Planxa de ferro
Fusta de ribera · Vaqueta de Moscòvia · Ferro forjat · Ferro · Llautó · Fusta · Seda · Tela (teixit)
Observaciones a la producción
El bagul respon a una producció manual semiseriada, que implicava a diversos artesans. Les mides, decoració i forma es repeteixen una vegada i una altra. Només canvia la decoració que dibuixen les tatxes de l'exterior, que, de totes maneres, segueixen unes propostes concretes, sense canvis. El model d'escut de pany i de nansa també es repeteixen en tots els casos, la qual cosa indicaria una producció limitada a un o pocs tallers. La repetició entre exemplars arriba al tipus de teixit que folra l'interior: tafetà de seda de color blau. Només en alguna ocasió se substitueix per tafetà verd. La pell que cobreix l'exterior és vaqueta de Moscòvia, amb un to vermellós característic.
La producció principal d'aquest model, que es repeteix amb pocs canvis, és de Barcelona, però no podem assegurar que sigui l'únic centre a Catalunya que els construeixi. Els últims estudis sobre la tipologia (Piera 2027) han tret a la llum Ignasi Puigsech, del carrer Regomir de Barcelona, com un manyà que proveïa els fusters dels panys i nanses per a aquests baguls de núvia.
Dimensiones
50 x 120 x 48 cm
Notas sobre objetos relacionados
Un exemplar pràcticament igual es conserva al Museu Episcopal de Vic. Altres exemplars exactament iguals, en col·leccions particulars.
Notas descriptivas
Text raonat
De baguls de núvia hi ha de dos models, uns amb la tapa bombada, com aquest exemplar, i uns altres amb la tapa només lleugerament bombada. Tots els exemplars estan construïts amb els mateixos materials i seguin un patró similar.
Només el dibuix que generen les tatxes diferencia uns exemplars d'uns altres. En aquest cas, es tracta de roleus que dibuixen un cor seguint una mostra que es repeteix a la tapa i el buc.
Bibliografía de referencia
DE LA FUENTE ANDRÉS, Félix, «Un bagul folrat de pell de Rússia de l’any 1883». UNICUM, 2006, núm. 5, p. 4-7.
PIERA MIQUEL, Mónica, "La calaixera o cómoda catalana y sus variantes tipológicas en el siglo XVIII" [Tesi Doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2002.
PIERA MIQUEL, Mónica; MESTRES, Albert, "El Moble a Catalunya, l'espai domèstic del gòtic al modernisme". Manresa: Fundació Caixa Manresa; Angle, 1999.
"Decòrum. Vestir la casa per a l'ocasió". Terrassa: Centre de Documentació i Museu Tèxtil, 2020.
PIERA MIQUEL, Mónica, "Les arts de l'objecte", a La Casa Solsona. Una joia modernista a Cervera. Lleida: Museu Comarcal de Cervera, 2020, p. 95-158.
¨Catàleg del moble. Fons del Museu Frederic Marès 6¨. Barcelona: Institut de Cultura, 2022.