Bagul de fusta, segurament de ribera, folrat de cuir i decorat amb tatxes que, disposades en línia, dibuixen un motiu repetit de corones entre roleus i una sanefa d'ones que els compartimenta. Obre per tapa lleugerament convexa i en el frontis per un calaix situat a la part baixa del costat esquerre i una portella a la dreta. Dintre d'aquesta se situen tres calaixets. Porta pany de ferro amb falleba per la tapa, pany per la portella i nanses als costats. Recolza sobre potes en urpa tallades i daurades. L'interior està folrat de tafetà de seda blau i s'organitza per un gran buc i un compartiment situat sobre els calaixos, de la mateixa mida i alçada que aquests.
Materiales y técnicas
Fusta de ribera · Ferro · Tela (teixit) · Seda · Vaqueta de Moscòvia · Planxa de ferro
Observaciones a la producción
El bagul respon a una producció manual semiseriada, que implicava a diversos artesans. Les mides, decoració i forma es repeteixen una vegada i una altra. Només canvia la decoració que dibuixen les tatxes de l'exterior, que, de totes maneres, segueixen unes propostes concretes, sense canvis. El model d'escut de pany i de nansa també es repeteixen en tots els casos, la qual cosa indicaria una producció limitada a un o pocs tallers. La repetició entre exemplars arriba al tipus de teixit que folra l'interior: tafetà de seda de color blau. Nómés en alguna ocasió es substitueix per tafetà verd. La pell que cobreix l'exterior és vaqueta de Moscòvia, amb un to vermellós característic.
La producció principal d'aquest model, que es repeteix amb pocs canvis, és de Barcelona, però no podem assegurar que sigui l'únic centre a Catalunya que els construeixi. Els últims estudis sobre la tipologia (Piera 2027) han tret a la llum Ignasi Puigsech, del carrer Regomir de Barcelona, com un manyà que proveïa els fusters dels panys i nanses per a aquests baguls de núvia.
Dimensiones
94 x 122 x 50 cm
Notas sobre objetos relacionados
Un exemplar pràcticament igual es conserva a la Casa Solsona de Cervera (casa privada amb una publicació sobre el seu contingut). Consulteu l'apartat de bibliografia. Altres exemplars exactament iguals, en col·leccions particulars. Les corones que dibuixen les tatxes són molt properes a les de l'exemplar 00288.
Notas descriptivas
Informació donada per la propietat:
"ARCA DE CUIR I TATXES DAURADES AMB PORTA I CALAIX FRONTAL, PEUS DAURATS, SEGLE XVII.
Dins del compartiment frontal de la porta hi ha calaixos, l'interior entapissat en tela blava. Amb faltes i algun trencament del cuir i d'alguna tatxa, el folre interior de tela blava enlairada. Amb senyals d'ús per la seva època."
Text raonat
Només el dibuix que generen les tatxes diferencia uns exemplars d'uns altres. En aquest cas, es tracta de grans corones, que podrien fer referència a la dinastia borbònica, que just en el moment de producció d'aquesta tipologia accedí al tron d'Espanya. Tinguem en compte que, a diferència de les caixes de núvia, els baguls de núvia eren utilitzats només per les classes altes i, especialment, a Barcelona.
Bibliografía de referencia
"Decòrum. Vestir la casa per a l'ocasió". Terrassa: Centre de Documentació i Museu Tèxtil, 2020., p. 146
PIERA MIQUEL, Mónica, "Les arts de l'objecte", a La Casa Solsona. Una joia modernista a Cervera. Lleida: Museu Comarcal de Cervera, 2020, p. 95-158., p. 126
DE LA FUENTE ANDRÉS, Félix, «Un bagul folrat de pell de Rússia de l’any 1883». UNICUM, 2006, núm. 5, p. 4-7.
PIERA MIQUEL, Mónica, "Les arts de l'objecte", a La Casa Solsona. Una joia modernista a Cervera. Lleida: Museu Comarcal de Cervera, 2020, p. 95-158.
PIERA MIQUEL, Mónica; MESTRES, Albert, "El Moble a Catalunya, l'espai domèstic del gòtic al modernisme". Manresa: Fundació Caixa Manresa; Angle, 1999.
PIERA MIQUEL, Mónica, "La calaixera o cómoda catalana y sus variantes tipológicas en el siglo XVIII" [Tesi Doctoral]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2002.
LENCINA PÉREZ, Xavier, "La vida millorada: evolució de les característiques formals del mobiliari en els interiors domèstics barcelonins de 1600 a 1700", a Estudi del Moble. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble, 2013, 17, p. 18-22.