La propietat ens diu: "La meva besàvia, el 1890, va pujar d'Organyà a Escaldes (Andorra) per casar-se amb un traginer. Portava en el bagul tot el que tenia".
Lugar de producción
Cataluña
Fecha de producción
1840 - 1880
Descripción física
Bagul amb tapa bombada i sense petges. L’estructura interior és de fusta, possiblement de ribera (pollancre), ja que es feien amb fustes toves. La cara exterior està folrada amb pell de cabrit amb pèl, subjecta amb travessers de fusta als extrems inferior i superior, i amb muntants de ferro a les cantoneres i a la part central. La tapa té diversos travessers de fusta per subjectar la pell i proporcionar fermesa al conjunt, així com els angles reforçats amb cantoneres de ferro. El conjunt està decorat amb tatxes de llautó, que contribueixen a la subjecció de la pell. Té dos panys amb tanca vertical, però sense clau, una nansa a cada costat i la tapa està subjecta al cos amb frontisses de claus. L’interior està folrat, possiblement sigui paper amb decoració estampada o bé indiana, però amb la imatge no es pot apreciar amb detall.
Materiales y técnicas
Fusta · Ferro forjat
Observaciones a la producción
Es tracta d'un bagul que en origen devia ser bagul amb indiana, és a dir que l'interior estava folrat amb un teixit estampat o indiana. El terme bagul es feia servir en la documentació dels segles XVIII i XIX per referir-se a aquest tipus de moble contenidor destinat al transport o emmagatzematge d’objectes personals o materials diversos. Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué un ampli èxit. Tot i ser de manufactura manual, es conserven nombrosos exemplars idèntics, la qual cosa indica l’existència de mitjans per a la seriació de les seves parts. Actualment, encara es desconeix el lloc concret de producció dins del territori català, així com els tallers o artesans responsables de la seva manufactura.
Tot fa pensar que aquest exemplar estava en origen folrat amb teixit estampat (indiana) a l’interior. Com passa sovint, el folre es desgasta amb el temps i pot ser substituït per un altre teixit, per paper decorat, o simplement deixar la fusta estructural a la vista. Diversos exemplars documentats mostren aquestes diferents solucions de conservació.
Aquests baguls es van produir aproximadament entre 1750 i 1880. Sempre és difícil datar amb precisió aquesta tipologia de moble, que va tenir una vida llarga, però en aquest cas, sense el folre interior la tasca es complica encara més. L’observació comparativa amb altres exemplars indica que, en els més antics, les nanses eren de ferro forjat i els panys més complexos. En conseqüència, aquest exemplar es podria situar al segle XIX.
En aquest cas els taxons són de cap més gran del que és habitual i les planxes de llauna de les cantoneres més gruixudes, el que indicaria una producció no lluny de 1800. A més, conserva una beta de teixit vermell que voreja la tapa, que no és comú localitzar-la en aquests exemplars.
Dimensiones
48 x 108 x 53 cm
Notas sobre objetos relacionados
Es podria relacionar amb 00015 00121, tot i que en aquesta caixa les nanses són industrials, de data més tardana.
Notas descriptivas
Informació donada per la propietat:
Bagul de fusta folrat de pell.
Bibliografía de referencia
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
FUENTE, Félix de la, "Petits contenidors amb revestiment de pell: caixes, cofres, arquetes i estoigs", a Catàleg del moble. Fons del Museu Frederic Marès/6. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2022, p. 63-89.
Historial de documentació
Visualización
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-03-19)
