Cos prismàtic de base rectangular amb coberta bombada i tapa d’obertura frontal en quart de cercle, unida amb naies de ferro. No té peus, però descansa sobre dos travessers de fusta.
El sistema de construcció, ocult pel revestiment, deu ser de post emmetxades, reforçades amb escaires metàl·lics a les arestes. El pany és embotit al mig del plafó frontal, amb sobrepany de planxa bombat, de perfil ovalat, fixat amb claus. El tancador és una planxa de ferro de secció plana i perfil retallat, amb l’extrem inferior trencat, fixada amb una frontissa clavada a la part exterior de la tapa. Als costats porta sengles nanses de secció circular, en forma d’anella ovalada, articulades amb el cos per naies. Tot l’exterior, llevat de la base, conserva el recobriment de pell, fixat amb adhesiu i tatxes. La tapa i el frontal són entapissats de vaqueta de Moscòvia, de to vermellós, amb una peça sencera per a cada pla, mentre els laterals i el darrere ho són de peces més petites de vaqueta llisa, de to torrat i més clar. L’interior és folrat d’indiana.
El llenguatge ornamental es basa en la característica textura tramada de la Moscòvia, sobre la qual destaca l’aplicació de motius amb tatxes metàl·liques. Cadascuna de les cares forma un pla decoratiu de composició més elaborada al frontal i la tapa, i més sòbria als laterals. El plafó frontal forma una composició simètrica, emmarcada per una bordura a les vores laterals i inferior, i pel faldó de la tapa avui perdut. A banda i banda del pany hi ha sengles escuts carmelitans, amb l’emblema del turó coronat per la creu, envoltats d’un oval amb el motiu de l’àliga bicèfala coronada, tot perfilat de tatxes i, per tant, de traça esquemàtica. A la superfície de la coberta hi ha una composició molt bigarrada i de difícil lectura, a causa de la pèrdua de tatxes i el desgast de la pell, amb jocs de compàs i motius geomètrics. Als laterals apareixen una senzilla bordura perimètrica i segments de cercle als angles inferiors, fets amb tatxes. La decoració dels elements metàl·lics és de dos tipus. D’una banda, els guarniments de ferro, la lleva i els escaires, de superfície llisa o amb senzilles incisions, són retallats en perfil mixtilini, així com les nanses tornejades i amb nusos. D’altra banda, les tatxes són de cap de llautó lleugerament bombat i en relleu d’estrelles, repartides en tres grups segons la forma i la dimensió de la cabota: estrelles de sis puntes, reservades als motius centrals (Ø 25 mm); estrelles de vuit puntes, per perfilar els motius i les sanefes (Ø 20 mm); estrelles de sis puntes, per omplir el camp (Ø 15 mm).
Aquesta peça fa pensar en la producció d’un taller especialitzat en mobles de guardar d’un cert prestigi, com és palès en la repetició del model, les dimensions, l’esquema ornamental, i fins i tot els ferros i les tatxes. Aquest taller, possiblement barceloní, acostumava a entapissar les seves caixes amb vaqueta de Moscòvia, element de prestigi i alt valor afegit (vegeu el text fitxa temàtica). FF
Visualización de materiales y técnicas
Fusta de ribera, vaqueta de Moscòvia, ferro, llautó i teixit
Materiales y técnicas
Fusta de ribera · Ferro · Llautó · Tela (teixit) · Vaqueta de Moscòvia
Dimensiones
65 x 123 x 55 cm
Citas bibliográficas
Visualización
Reproducción visual: "Museo creado y donado a la ciudad por Federico Marés". Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1979., p. 126. 597-599
