Bagul, originàriament un bagul amb indiana, de mida mitjana i amb la tapa lleugerament convexa. L’estructura de fusta està recoberta amb pell amb pèl, fixada mitjançant tatxes disposades de manera lineal. L’estructura es reforça amb llistons de fusta col·locats longitudinalment: aquest exemplar només en conserva dos a la tapa —habitualment en presenten quatre—, però el seu estat de conservació és delicat. A més, conserva dos llistons a la part superior i inferior tant del frontis com dels laterals i de la part posterior.
Al buc, la superfície es recobreix pell separada per bandes verticals de llauna, també fixades amb tatxes. Aquestes bandes reforcen les cantoneres i, al frontis, n’hi ha dues de més estretes que emmarquen la tanca. El pany, de ferro i de tipus falleba, presenta una estructura d’una certa complexitat, especialment visible en la forma del boca clau, fet que suggereix un sistema de seguretat acurat i elaborat.
Als laterals es conserven les nanses de cuir, típiques d’aquest tipus d’exemplars, reforçades interiorment i fixades a l’estructura mitjançant dos punts d’ancoratge que actuen com a reforç addicional. El pany, també de ferro, presenta una tipologia pendent d’identificar.
A l’interior, el bagul ha perdut el recobriment original, fet que deixa a la vista l’estructura de les posts de fusta.
Materiales y técnicas
Fusta · Pell amb pèl · Ferro · Llauna
Observaciones a la producción
Es tracta d'un bagul que en origen devia ser bagul amb indiana, és a dir que l'interior estava folrat amb un teixit estampat o indiana.
El terme bagul és el que es feia servir a la documentació del segle XVIII i XIX per aquest tipus de moble contenidor de transport. Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué un ampli èxit. Tot i ser de manufactura manual, es conserven nombrosos exemplars idèntics, la qual cosa indica l’existència de mitjans per a la seriació de les seves parts.
Aquests baguls folrats amb indiana es van produir aproximadament entre 1750 i 1875. Pel que fa a l’interior, era habitual folrar-lo amb teixits estampats —principalment indianes de cotó de producció local—, sovint provinents de restes de confecció o de tallers tèxtils. Per aquest motiu, en molts casos aquests teixits són anteriors a la construcció del bagul. Quan el folre original es desgastava o es trencava, se’n substituïa el revestiment per un de nou o, com és el cas, es deixava sense recobriment.
Finalment, convé assenyalar que, malgrat la seva difusió, avui en dia encara es desconeix el lloc concret de producció d’aquests baguls dins del territori català, així com els tallers responsables de la seva manufactura.
Dimensiones
26 x 70 x 36 cm
Notas descriptivas
Informació donada per la propietat:
"Està en molt mal estat, li falten unes fustes a la tapa. Però es pot reconèixer que està coberta d'algun tipus de pell amb pèl. La vàrem recollir d'Arbeca, quan van ficar a la venda Cal Col·lector, no sabem si era propi de la casa o venia del castell d'Arbeca".
Bibliografía de referencia
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
FUENTE, Félix de la, "Arquetes, cofrets, caixes, baguls i petaques amb pell', a Catàleg del moble. Fons del Museu Frederic Marès/6. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2022, p. 147-182.
