Forma part de la col·lecció del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Procedeix de la mateixa zona.
Restaurada pel Centre de Restauració i Conservació de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya el 1981.
Lugar de producción
Solsonès, el
Fecha de producción
siglo XVII · segle XVIII
Descripción física
Caixa amb sòcol motllurat estret i suportada sobre petges d’urpa disposades en angle les de davant i rectes les del darrere. El buc està fet amb quatre posts emmetxades amb cudornelles, la fonadura i les petges estan clavades.
La decoració utilitza el sistema de talla encolada amb aiguacuit i clavada a la base, combinada amb talla feta directament a la fusta de base del buc, un tipus de tècnica decorativa molt característica del focus solsoní i berguedà. La tècnica consistia en vogir primer la peça i després fer la talla (en alt o baix relleu) per finalment encolar i clavar les peces sobre la post de base, en la qual també s’havien fet elements decoratius de talla en alt relleu (Creixell, 1996).
Té tres pisos diferenciats per motllures horitzontals, l’inferior més sobresortit que el superior. El pis superior és un fris que alterna mètopes d’unglades que imiten fulles, i en els espais entremitjos hi ha rosetes tallades en baix relleu dins un cercle, excepte en el central on hi ha el forat de la clau que ha perdut el boca clau circular; les rosetes estan tallades a la base en baix relleu mentre que les mètopes de talla d’unglades estan encolades i clavades sobre la fusta de base.
El pis central està dividit en tres plafons separats per dos monjos, emmarcat tot el conjunt per un fris de talla d’unglades imitant fulles, un a cada lateral i un altre sota la motllura que separa del fris superior. Els monjos tenen fris superior i inferior de triple talla d’unglades i fileres de fulles a banda i banda, mentre que l’interior, rebaixat i tallat en alt relleu sobre a la base, té decoració de ramatges vegetals. Els tres plafons, emmarcats cada un d’ells per una motllura plana, repeteixen la mateixa decoració de talla en alt relleu amb motius vegetals i florals, a l’espai del mig dels arcs feta la talla a la fusta de base amb motius de rosetes i gira-sols, mentre que els carcanyols i les pilastres dels arcs estan aplicades sobre la base, encolades i clavades, amb motius de talla d’unglades i vegetals. Els dos costers tenen un plafó amb doble arc sense decoració tallada a l’espai central.
El pis inferior té una faixa decorada simètricament amb motius vegetals, al mig una creu sobre un turó fet amb mitja roseta, i flanquejada per una palma a cada costat. De la roseta surten uns ramatges cap als laterals acabats als extrems en una palmeta. Els dos costats presenten els ramatges i una palmeta. La tapa està lleugerament deformada, té guardapols laterals i està unida amb frontisses de pala llarga clavades amb quatre claus de cabota plana, tancava amb pany encastat, però no el conserva. No hi ha cap compartiment a l’interior.
Aquest tipus de caixa respon a l’estructura i el tipus de decoració tallada vegetal i floral que identifica les caixes conegudes com a berguedanes, que també corresponen al focus solsoní. Presenta les característiques que s’atribueixen a aquests territoris, amb la decoració de talla realitzada sobre els elements que configuren la mateixa caixa, amb altres elements vogits i tallats aplicats sobre la base amb aiguacuit, amb motius vegetals i unglades que omplen tots els espais plans i les motllures.
Dimensiones
69.5 x 145.5 x 56 cm
Bibliografía de referencia
CREIXELL CABEZA, Rosa Maria, “Caixes catalanes en el Museu de Granollers”. Lauro, 1997, p. 23-29.
¨Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg 2. Segle XVI-XX.¨, Solsona: Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Bisbat de Solsona, 2004.
Historial de documentació
Visualización
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-11-23)
