La propietat ens diu:
"Caixa provinent de la família Torra de Manresa. Deixada al meu pare per part dels avis".
La família Torra era procedent de Calaf, i el 1747 un Torra es va instal·lar a Manresa, iniciant-se una saga de teixidors de vels i més endavant de lli. A finals del segle XIX van canviar d'activitat amb Ramon Torra i Pujol (Cardona, 1887- Manresa, 1946), que el 1918 adquirí l’antiga Impremta de Sant Josep, després va afegir una llibreria (1933-1975) i una galeria d’art (1933-1975), convertint-se en un referent cultural cabdal de Manresa.
Lugar de producción
Catalunya central · Lleida (Província)
Fecha de producción
último cuarto del siglo XVIII - segle XIX
Descripción física
Caixa amb sòcol motllurat suportada sobre petges d’urpa simplificades disposades en angle les de davant i rectes les del darrere. El sòcol té dues motllures, la superior amb sanefa d’ovals rebaixats que al mig tenen una perla en alt relleu i la inferior de cintes situades simètricament respecte al mig del moble, on hi ha una tulipa tallada, cada cinta té talla d’unglades al seu interior. Les dues motllures estan separades per una motllura convexa, mentre que als extrems inferior i superior hi ha dues motllures llises que emmarquen el sòcol. El frontal té dos pisos separats per una motllura, el principal que està dividit en tres plafons separats per dos monjos, i el superior que configura un fris decorat amb talla de volutes i fulles organitzades simètricament respecte al punt central on hi ha el boca clau del pany. Al pis principal els plafons estan rebaixats, ja que estan emmarcats per un perfil pla exterior, cada plafó té un motiu simètric de fulles formant volutes que surten d’una palmeta central, tot tallat en alt relleu al camp central que està emmarcat per motllures aplicades, la central amb talla d’unglades. Els dos monjos tenen dues flors de vuit pètals tallades als requadres de cada extrem i un requadre emmarcat al mig que està enfonsat respecte a les rosetes, i que té una talla en alt relleu d’un motiu vegetal. Els dos costers segurament presenten els mateixos motius de talla amb un plafó. Les unions entre els costats i el frontal podrien estar fetes amb cudornelles, mentre que el darrere podria estar clavat. Al costat dret el plafó forma una portella que tanca amb pany i clau, conserva l’escut quadrat i vogit, que sembla reaprofitat; tanca un grup de tres calaixets superposats amb el frontal decorat amb talles d’unglades i cada un conserva el pom de bronze. A l’interior de la caixa, sobre els calaixos hi ha un compartiment o gaveta accessible sota la tapa. Tota la vora superior de la caixa, pel davant i els dos costers, està rematada amb una motllura horitzontal unida a biaix a les cantonades, sobre la que recolza la tapa. La tapa no té guardapols, sinó una motllura pel davant i els dos costers que permet encaixar-la al buc, i que forma un fris de grosses d’unglades visible quan la tapa està tancada. La cara interior configura dos plafons llisos emmarcats. Està unida al buc amb frontisses planes. Té pany amb clau encastat a l’interior.
Desconeixem el lloc de producció. El tipus de decoració és característica de les caixes de territoris lleidatans, però possiblement també es va fer en algunes zones de la Catalunya central. És una caixa amb molta decoració de talla i molt remarcable.
Dimensiones
66 x 139 x 54 cm
Notas descriptivas
Informació donada per la propietat:
"Possiblement del s. XVII".
Historial de documentació
Visualización
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2026-04-30)
