Plafó rectangular horitzontal de fusta, que havia fet la funció de frontal d'una caixa. El davant està dividit en tres plafons horitzontals, separats per un fals bastigi amb cantells interiors motllurats. Diem fals bastigi, perquè en realitat es tracta d'un únic plafó tallat i amb muntants i travessers aplicats i fixats amb claus. Els tres plafons estan tallats en baix relleu amb un dibuix simple. En tots tres plafons es representa una flor de quatre pètals sobre un fons llis. La flor està emmarcada per motllures que dibuixen un rectangle amb els cantells endinsats i còncaus. La major part del plafó conserva restes de vernís fosc, mentre que el travesser inferior presenta la fusta natural, ja que ha estat netejada. A la part alta del centre se situa el forat del pany amb un escut de planxa de ferro (encara que la imatge no permet veure-ho bé).
Materiales y técnicas
Fusta
Observaciones a la producción
Es tracta d'un tipus de producció artesanal i manual, que repeteix un model de caixa propi d'aquell territori. Encara que es fa difícil datar peces com aquesta, s'han conservat uns exemplars datats -1743, 1753- amb similituds que ajuden a fixar la data de l'exemplar aquí estudiat. (El moble de l'Empordà 2006: 31; Piera 2008: 150).
Notas descriptivas
Text raonat
Es tracta d'un fragment de caixa, en concret, un frontis, que sol ser la part més decorativa del moble. L'organització de la decoració a base de falsos plafons es repeteix a la producció catalana. En aquest cas, la dimensió de la caixa -no molt llarga-, la forma dels plafons amb el marc amb els cantells endinsats i els motius de la decoració presenten similituds amb exemplars localitzats a l'Alt Empordà, especialment a la zona de Castelló d'Empúries.
Bibliografía de referencia
CORTÉS ELÍA, María del Agua, "El moble popular a Catalunya". Figueres: Brau, 2019.
¨El moble de l'Empordà al segle XVIII: exposició¨. Girona: Fundació Caixa Girona, 2006.
PIERA MIQUEL, Mónica, "Audàcia i delicadesa. El moble de Torroella de Montgrí i l'Empordà (1700-1800)". Torroella de Montgrí: Fundació Mascort, 2008.
