La propietat ens diu:
"Es troben dins les estances de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic, es desconeix el seu origen. Segurament es va fer servir per transportar objectes del MEV quan aquest es trobava a l'edifici de l'arxiu des de 1898 fins a 1948, on segurament va quedar oblidat."
Lugar de producción
Desconocido
Fecha de producción
1870 - 1950
Descripción física
Bagul de buc profund i tapa convexa, construït amb posts de fusta de pollancre o una altra fusta clara i de poc pes. Presenta l'exterior recobert, del que possiblement és, una xapa metàl·lica, fixada per llistons de fusta clavats per tatxes de cap rodó. Els llistons de fusta que reforcen l'estructura estan pintats de color cru amb un rivet negre a tot el contorn. Tanca al frontis amb dos panys de capsa rectangulars, en part perduts. El cos es reforça amb cantoneres de metall i en els laterals estan fixades les nanses, també metàl·liques. L'interior està folrat per un paper estampat de fons cru amb patró d'estrelles blaves. Al centre trobem rastres del que segurament havia estat una estampa d'un sant, del que només ha quedat la mà amb una part d'un atribut i de l'hàbit.
El moble es troba amb bastant mal estat, gran afectació de corcs, pèrdua de gran part del paper interior, metalls oxidats, etc.
Materiales y técnicas
Fusta · Chopo negro · Fusta de ribera · Metall · Paper
Observaciones a la producción
El mundo és l'evolució del bagul amb indiana, tan comú a l'època anterior. El paper estampat de l'interior fa la funció que abans feia el teixit estampat o indiana.
Models propers a aquest es van exposar a l'Exposició agrícola i industrial de 1910 (AFB3-117).
Hi havia cases especialitzades en aquest tipus de contenidors de viatge, com ara, Eugenio Forga, fabricant amb local a Sant Gervasi, documentat abans de 1907 amb el seu nom i el de la viuda el 1907-1908. Altres productors són José Arquer de Badalona, documentat el 1926 i Ignacio Ballespí, que es publicita el 1908 com "sillero y guarnicionero fabricante de efectos de viaje en la calle Ancha 35". Per altra banda, a Barcelona també es venien mundos a botigues i grans magatzems. Els localitzem als catàlegs de Grandes Almacenes de El Siglo amb el nom de "mundo", per exemple l'any 1896. La procedència podia ser local o de fàbriques estrangeres.
Amb la proliferació dels viatges entre les diverses capes de la població, a la fi de segle XIX i sobretot a inici del segle XX, els fabricants i venedors de maletes i mundos es van anar especialitzant, marcant major diferència entre els tallers especialitzats i les botigues de fusteria, tal com s'observa en els anuncis i en les guies d'indústries de l'època.
Dimensiones
50.5 x 95.5 x 49.2 cm
Notas descriptivas
Text raonat
Aquest tipus de bagul es coneixia sota el nom de mundo. Encara que aquesta paraula és un castellanisme, era molt habitual i, fins i tot, es recull en els catàlegs de venda de l'època. El diccionari català-valencià-balear, defineix mundo com maleta gran, profunda, amb tapadora convexa, tot i que també trobem que es denominava com mundo a peces que tenien la tapa plana.
Bibliografía de referencia
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
"Grandes Almacenes El Siglo, Temporada de invierno 1888-1889". Barcelona, 1888.
"Grandes Almacenes El Siglo, Fin de temporada de verano 1896". Barcelona, 1896.
