Mónica Piera, doctora en Història de l’Art i presidenta de l’AEM, exposa en detall les caixes gòtiques de la col·lecció del Disseny Hub Barcelona. En haver-ne fet un estudi exhaustiu que podràs trobar a l’inventari digital participatiu a mesura que anem publicant les caixes que des de l’associació hem estudiat, en podem saber la història, estil, procedència, materials, procés de restauració i conservació, i molt més.

Les caixes del Museu del Disseny – DHub

La col·lecció del DHub és la millor que hi ha d’aquest model de caixes, conegudes com a caixes amb calaixos o caixes de núvia, en tractar-se d’una tipologia de caixes molt importants i pròpia de Catalunya de finals del segle XV o inicis del XVI. Les peces exposades eren de primera època i d’estètica gòtica, de finals del segle XV o inicis del XVI.

Les caixes són un moble universal que al llarg de la història s’ha utilitzat molt com a contenidor per guardar les pertinences i en podem trobar moltes variants arreu. Així doncs, el que en volem destacar d’aquesta col·lecció són els detalls que ens permeten saber que són caixes originàries de Catalunya; impossible trobar-ne d’iguals a cap altra part del món.

 Les caixes pròpies de Catalunya

Les caixes amb calaixos o caixes de núvia són la tipologia de caixes pròpies de Catalunya. Aquestes, a més de la tapa, a la part dreta, compten amb una petita porta que amaga tres calaixos i un quart compartiment al qual s’accedeix per la part de dalt.

La composició que se’n fa a partir de la porta amb calaixos no es troba enlloc més. És la que ens permet identificar aquest model de caixes originàries de Catalunya. Una tipologia que es troba citada des de finals del segle XV i es manté al llarg del temps fins al segle XIX, amb la mateixa tipologia tot i canviar les tècniques decoratives en funció de les modes, però l’estructura es manté inalterable.

Per poder reconèixer les caixes catalanes també hi ha altres detalls que has de saber com que la ferradura no es troba per la part de fora, com és comú, sinó que es troba a la part interior. La tapa té uns llistons als voltants que ajuden a assentar la tapa perquè no es faci malbé de tant obrir i tancar. I com que a la caixa s’hi solia guardar roba i estava en contacte directe amb el terra, el qual podria generar humitat, al fons de la base hi ha una rosassa calada -típic de l’època gòtica- per ajudar a la ventilació, tractant-se d’un element decoratiu funcional.

A finals del segle XIX, inicis del segle XX, els col·leccionistes i historiadors van reconèixer les caixes com a peces interessants del patrimoni català. Llavors, les van recuperar, identificar i restaurar segons els criteris de l’època, els quals eren molt diferents dels actuals. En aquell moment la idea principal era donar una nova vida, una nova oportunitat a aquests mobles, i se’n feien actuacions que actualment serien considerades abusives, però que en aquell moment es consideraven dignes perquè l’obra entrés dins d’una col·lecció d’art.

 En cas de voler-ne saber més, a continuació trobaràs diversos recursos informatius digitals que poden ser del teu interès on Mónica Piera mostra i analitza peces rellevants de les col·leccions públiques catalanes.