El saltiri barroc: el so de les capses policromades

Revista digital en format PDF.
Les jornades «El saltiri barroc: el so de les capses policromades», celebrades els dies 7 i 8 de març de 2025, van proposar una mirada interdisciplinària sobre el saltiri com a instrument musical i com a objecte de fusta, situat a mig camí entre el món del so, el mobiliari i les arts decoratives. L’objectiu principal va ser obrir un espai de debat i reflexió al voltant d’un artefacte històric poc estudiat, posant en relleu la seva complexitat material, simbòlica i cultural en el context del segle XVIII i inicis del XIX.
A través d’aquest recull, es posa de manifest com el saltiri, més enllà de la seva funció musical, esdevé testimoni de les pràctiques socials, dels gustos decoratius i dels circuits de producció i consum d’una època marcada per l’expansió de la música domèstica i del refinament dels interiors. Les aportacions dels diversos especialistes aborden el saltiri des de perspectives complementàries, com la musicologia, la història del moble, la cultura material, la conservació-restauració i la interpretació musical, tot reconstruint-ne una visió global i matisada.
El dossier reuneix les ponències presentades durant les jornades, que tracten qüestions tan diverses com la tipologia i l’evolució del saltiri al segle XVIII, el seu repertori musical, la producció i el comerç de l’instrument, els contextos d’ús a la península Ibèrica i a l’àmbit americà, així com l’estudi de les decoracions policromades de les seves caixes i estoigs. També s’hi inclouen reflexions sobre els criteris de conservació i restauració dels instruments musicals, posant en valor la materialitat i la fragilitat d’aquest patrimoni.
Amb aquesta nova edició, l’Associació per a l’Estudi del Moble reafirma el seu compromís amb la recerca i la difusió de temàtiques poc explorades, tot ampliant els límits tradicionals de l’estudi del moble i integrant-lo en diàleg amb altres disciplines.
La publicació digital permet una consulta accessible i rigorosa, enriquida amb imatges i recursos que afavoreixen una aproximació sensible i crítica. S’inclou un vídeo que permet escoltar en directe el saltiri i veure com es ballava la música del segle XVIII, oferint així una experiència que combina text, imatge i so. Convidem, així, el lector a escoltar el passat a través del saltiri i a redescobrir un objecte que ressona entre la música, l’art i la cultura material del Barroc.
Si ets Soci de l’AEM, demana el teu codi a info@estudidelmoble.com
per descarregar gratuïtament la publicació.
Sumari Dossier Núm.6
(fes clic sobre cada títol per veure l’autor, imatges relacionades i el resum de l’article)



Mónica Piera
Resum
La presentació del Dossier AEM 6 posa en relleu el compromís de l’Associació per a l’Estudi del Moble amb la recerca i difusió d’aspectes poc explorats del patrimoni musical, concretament els instruments del Barroc. El text reivindica el saltiri com a peça híbrida d’alt valor artístic i sonor, i destaca la necessitat d’abordar-ne la construcció, la conservació i els usos històrics des d’una perspectiva rigorosa i divulgativa. La publicació incorpora recursos digitals que permeten escoltar els instruments, reforçant una aproximació sensorial al coneixement històric i recollint l’esperit de les jornades celebrades el març de 2025. El dossier es consolida així com un testimoni viu i científic del patrimoni musical i artístic del segle XVIII.
Paraules clau: saltiri, Barroc, patrimoni musical, instruments històrics, conservació, divulgació digital

Paula Rodríguez Díaz
Resumen
La introducción sitúa las jornadas El Saltiri Barroc dentro del marco de la investigación interdisciplinaria sobre música y cultura material del siglo XVIII. Se destaca la participación de musicólogos, conservadores, historiadores y especialistas en patrimonio, que aportan una visión plural sobre la historia, la práctica musical y la manufactura de los saltiris. El texto subraya el objetivo principal del dossier: ofrecer un acercamiento integral y sensorial al pasado musical mediante el uso de códigos QR con grabaciones sonoras, y fomentar la reflexión sobre la dimensión estética, social y acústica de estos instrumentos.
Palabras clave: saltiri, musicología, investigación interdisciplinaria, patrimonio cultural, interpretación histórica

Cristina Bordas Ibáñez
Resumen
El texto se centra en los salterios del siglo XVIII, de los que se ha conservado un fondo importante. En ellos se aprecian características diversas en su construcción y diversidad artística en las decoraciones de las cajas. Su historia en España se refiere a la época medieval, donde hay profusión de formas según la iconografía, mientras que desaparece de la práctica musical durante los siglos XVI y XVII hasta su reaparición a mediados del XVIII, en la época del clasicismo, junto a otros instrumentos retomados de la antigüedad, como la guitarra lira o la trompeta marina.
Palabras clave: salterio, caja decorada, historia de instrumentos musicales

José Carlos Gosálvez Lara
Resumen
Se estudia el fenómeno sociológico y musical producido en España en la segunda mitad del siglo XVIII y primeros años del XIX con la llegada del salterio moderno desde Italia, un instrumento de moda entre los estamentos privilegiados, especialmente utilizado por un público femenino y en determinados ámbitos: el baile cortesano, el teatro y la Iglesia. Se mencionan las principales fuentes de música conservadas y los autores representados.
Palabras clave: Vicente Adán, Pablo Minguet Yrol, minué, contradanza, música de baile, tirana, tonadilla

José Gabriel Guaita Gabaldón
Resumen
El artículo estudia la producción y el uso del salterio en Valencia entre el siglo XVIII y las primeras décadas del XIX, y subraya su relevancia en el ámbito musical urbano y doméstico. A partir de fuentes hemerográficas y documentales, se identifican constructores, características organológicas y contextos de uso. Consolidado como instrumento de calidad, presente en hogares burgueses y entre músicos populares, su declive ante el auge del piano refleja las transformaciones socioculturales del periodo.
Palabras clave: salterio, Valencia, lutería, prensa histórica, musicología urbana

Oriol Brugarolas Bonet
Resumen
El salterio fue un instrumento muy popular en la península durante el siglo XVIII, utilizado preferentemente por las clases medias y acomodadas urbanas en el ámbito doméstico, pero también como instrumento de aprendizaje musical de las jóvenes, como instrumento litúrgico, de devoción o de esparcimiento en los conventos femeninos, al igual que el clavicordio. El objetivo del presente artículo es, por un lado, explicar la producción y el comercio del salterio en Barcelona a finales del siglo XVIII e inicios del siglo XIX, y, por otro lado, analizar el proceso de declive del salterio y la progresiva sustitución de este por el pianoforte en el contexto del naciente mercado musical español, es decir, a lo largo del primer tercio del siglo XIX.
Palabras clave: salterio, siglo XVIII, producción y comercio Barcelona, piano, prensa, música salterio

Laura Triay Tudurí
Resumen
El retrato de Ángela Seguí con salterio, de 1810, nos descubre la popularidad de este instrumento entre las familias acomodadas de Menorca. A esta obra, de gran valor iconográfico, se suma el reciente hallazgo de un manuscrito con música para salterio. La singular coyuntura histórica de los siglos XVIII y XIX confluyó en una dinámica vibrante que transformó la isla. El patrimonio musical conservado refleja la vitalidad de este territorio, que estuvo conectado directamente con España, Francia, Inglaterra e Italia.
Palabras clave: salterio, Menorca, patrimonio musical, siglo XIX, iconografía musical

Edmundo Camacho
Resumen
El salterio ha tenido una presencia continua en México desde al menos el último cuarto del siglo XVIII hasta la actualidad. A diferencia de España —donde, tras haber sido muy popular entre las mujeres de las clases acomodadas, su uso declinó hacia la década de 1830—, en este país tuvo un auge a partir de la segunda mitad de esa centuria y hasta la primera mitad del siglo XX, época en la cual el salterio ha sido tañido por hombres y mujeres de distintos estratos sociales. En la primera parte de este texto se hace una revisión del estado del arte; en la segunda, se ofrece un panorama del uso del instrumento en la actualidad; en la tercera, se ofrece una síntesis histórica del instrumento durante el virreinato y hasta finales del siglo XIX y, en la última parte, se proponen algunas líneas de investigación.
Palabras clave: salterio, dulzaina, México, historia, Nueva España

Marc Armitano Domingo
Resumen
Este ensayo investiga la difusión del salterio en la
América colonial, rastreando su introducción por parte
de misioneros europeos y su uso tanto en ámbitos
sagrados como seculares. Revisa las experiencias
de Anton Sepp en Uruguay y Pedro Font en Alta
California, junto con la presencia material y cultural
del instrumento en el virreinato de Perú. Además,
destaca la importancia del Libro Sesto de María Antonia
Palacios, la única fuente conocida de música para
salterio en Hispanoamérica. El estudio esclarece el
papel multifacético del salterio como instrumento
de evangelización, símbolo de imposición cultural y
medio de interacción social, que revela la compleja
relación entre música, autoridad colonial y vida
cotidiana en las Américas coloniales.
Palabras clave: salterio, evangelización, colonización cultural, música colonial, misiones

Josep Borràs
Resum
Aquest article analitza la importància del saló principal del Gremi de Velers com a primer espai de concerts públics de pagament a Barcelona a finals del segle XVIII. Fins llavors, la música es feia en acadèmies domèstiques, teatres o esglésies. L’obertura al públic general suposa una innovació sociocultural, amb un repertori variat que inclou música instrumental, vocal i oratoris de Haydn i Baguer. Els documents principals són el dietari del Baró de Maldà i el Diario de Barcelona. Aquests concerts representen un punt d’inflexió en la història musical de la ciutat i anticipen el model de concert públic que culminarà amb el Gran Teatre del Liceu.
Paraules clau: Gremi de Velers, concerts públics, Barcelona, segle XVIII, oratoris

Mónica Piera Miquel
Resumen
En este trabajo nos aproximamos a los salterios a
partir de los elementos ornamentales que decoran
estos instrumentos y sus estuches. Los ejemplares
de la colección del Museu de la Música de Barcelona
(MDMB) nos sirven para conocer su estética y entender
el contexto social en el que fueron construidos.
Además, detalles de su producción, como los rosetones,
nos han permitido proponer un centro productivo
concreto para algunos de ellos.
Palabras clave: policromía, arte povera, dorador, rosetón, siglo XVIII

Ivette A. Vilalta Chueca
Resumen
Históricamente, la madera ha sido el material elegido para la construcción de instrumentos musicales, gracias a sus excepcionales propiedades acústicas. Su estructura porosa, variable según la especie, permite que el sonido se absorba y amplifique de maneras únicas, lo que mejora la calidad y la resonancia de la música. La selección de la madera adecuada es importante, pero es aquí donde entra en juego la experiencia del maestro constructor, quien considera factores como la densidad, la flexibilidad y la disposición de las maderas para lograr el sonido deseado. Además, la belleza natural de la madera añade un encanto estético que realza cada pieza. En última instancia, la madera es esencial no solo por su funcionalidad, sino también por su capacidad para crear instrumentos únicos, guiados por la habilidad y el conocimiento de quienes los elaboran.
Palabras clave: madera, acústica, resonancia, instrumentos musicales,
lutier

Joan Escudé González
Resum
La conservació dels instruments musicals planteja reptes únics derivats del seu caràcter funcional, que no poden ser apreciats plenament només a través dels aspectes visuals o històrics. Bona part del valor artístic d’aquests instruments resideix en la seva capacitat de produir so, de manera que la funcionalitat acústica i musical és un aspecte essencial del seu significat cultural. Aquest article recull els criteris establerts per a la intervenció en la conservació d’instruments musicals, tenint en compte la complexa interacció entre les propietats físiques, el context històric i la interpretació musical. L’objectiu és proporcionar als conservadors un marc integral per garantir la preservació a llarg termini d’aquests béns culturals, alhora que se’n manté la capacitat de produir so.
Paraules clau: conservació, restauració, reparació, instruments musicals, criteris d’intervenció

Mireia Garcia Garcia-Cairó
Resum
La primavera de 2023, Patrimoni Cultural d’Andorra va encarregar al lutier Joan Pellissa la recuperació del saltiri de Casa Rossell d’Ordino, i a Mireia Garcia la restauració del seu estoig. Aquest objecte forma part de la col·lecció de patrimoni etnològic més extensa del país, que inclou altres instruments del segle XVIII. Aquest article se centra en la restauració de l’estoig del saltiri, que presentava un greu deteriorament i una acumulació de brutícia important. El principal repte va consistir en la neteja de la pintura al tremp i del paper gravat i acolorit, materials molt sensibles a l’aigua. La metodologia emprada per a la recuperació d’aquest saltiri únic conservat a Andorra es va basar en tècniques de neteja aquosa amb sistemes gelificats, amb l’objectiu de minimitzar el risc d’afectació de les capes subjacents.
Paraules clau: saltiri, segle XVIII, Andorra, conservació-restauració, gels
Introducció
L’estudi i la difusió del saltiri històric requereixen una aproximació multidisciplinària que integri tant el coneixement tècnic i artístic dels lutiers com les pràctiques especialitzades de la conservació i la restauració. A continuació, recollim el resum de les dues taules rodones que, durant les jornades, des dels seus respectius àmbits, han aportat una visió enriquidora sobre els reptes i les experiències vinculades a aquests delicats instruments.
D’una banda, la taula moderada per Josep Borràs va reunir artesans i experts que van compartir reflexions sobre la construcció, el disseny i les particularitats sonores del saltiri. Aquest diàleg va posar de manifest la importància de combinar la perícia manual amb el rigor històric per preservar tant la funcionalitat com la identitat cultural del saltiri.
En paral·lel, la taula de conservació i restauració, sota la moderació de Cristina Bordas, va oferir una mirada profunda sobre les estratègies de preservació dels saltiris des del punt de vista museístic i científic. S’hi van debatre qüestions clau relatives a la intervenció en instruments històrics, així com el dilema ètic entre conservar un instrument com a objecte patrimonial o permetre’n l’ús sonor, i es va destacar la necessitat d’una documentació rigorosa i d’una cura especialitzada.
Aquests dos textos que es presenten a continuació recullen, des de la veu autoritzada dels seus moderadors, les principals aportacions i debats de cada taula. Ambdós proposen un diàleg complementari que convida a comprendre el saltiri no només com a objecte de col·lecció o de contemplació, sinó com un pont entre el passat i l’experiència musical viva, on la tècnica artesanal i la ciència de la conservació convergeixen per garantir-ne el llegat.
Josep Borràs – Diàlegs sobre lutiers: Salvador Bofill i el seu entorn
Cristina Bordas –Criterios en la restauración de instrumentos musicales
La pràctica musical com a testimoni escènic
Com a cloenda de les jornades, vam tenir l’oportunitat de presenciar una experiència escènica en la qual van confluir interpretació musical, dansa històrica i reflexió patrimonial. El concert a càrrec de Xaver Eckert i Rosemarie Pulvermacher, acompanyat per la intervenció coreogràfica d’Anna Romaní, va permetre traslladar el saltiri des del marc teòric i expositiu cap a la seva dimensió viva, sensible i performativa.
La proposta musical dissenyada per tots dos intèrprets —el testimoni de la qual es recull a continuació amb l’aportació textual de Xaver Eckert— tenia com a objectiu mostrar la riquesa i la versatilitat del saltiri al segle XVIII, que contrasta tradicions italianes i espanyoles, així com tècniques interpretatives diverses. A més d’oferir una panoràmica sonora històrica, el repertori interpretat va evidenciar com la música escrit per a saltiri conté ecos de pràctiques improvisatòries i estilitzacions de danses populars.
La col·laboració amb Anna Romaní, especialista en dansa barroca, va dotar aquest repertori d’una nova dimensió en posar-lo, literalment, en moviment. Aquesta interacció escènica no sols va aprofundir en la comprensió musical, sinó que va reconstruir un vincle essencial entre música i cos, entre gest i so, tal com era viscut als salons i contextos privats del segle XVIII. La posada en escena, íntima i envoltant, va cloure la trobada no només com a espectacle, sinó com un acte compartit de memòria, recerca i celebració estètica.
Des de l’AEM s’ha procurat documentar aquesta experiència mitjançant material audiovisual de qualitat. La gravació completa de l’acte performatiu —concerts i intervenció de dansa— està disponible mitjançant el codi QR que trobareu dins el dossier.
Xaver Eckert – Reflection on the concert «Ilustraciones musicales a cargo de Xaver Eckert y Rosemarie Pulvermacher»
Editat per l’Associació per a l’Estudi del Moble Direcció: Mónica Piera
Comitè Científic: Mónica Piera, Josep Borràs i Cristina Bordas
ISSN: 2696-5712
Data publicació: 2025
Núm. pàgines: 191
Edició en català i castellà
Comitè Editorial: Mónica Piera i Paula Rodríguez Díaz
Copyright dels textos: Els autors
Copyright de les fotos: Els il·lustradors i fotògrafs
Coordinació i publicitat: Sílvia Mateos
Gestió Digital: Júlia Subirats
Disseny i compaginació: Anversal
Correcció lingüística: Traductorum
Amb el suport de:


Amb la col·laboració de:


