Caixa amb sòcol motllurat suportada sobre petges d’urpa disposades en angle les de davant i rectes les del darrera. El sòcol té dues motllures, una amb sanefa d’unglades i la inferior de cintes situades simètricament respecte al mig del moble. El frontal està dividit en tres plafons quadrats separats per dos monjos; cada plafó té un motiu de fulles d’acant amb volutes de composició simètrica tallades al camp central que està envoltat de motllures aplicades formant el requadre, les més internes d’unglades. Els dos monjos tenen dues flors tallades al requadre de cada extrem i una voluta sinuosa tallada que configura una flor al camp central. Els dos costers presenten també motius vegetals de talla sobre el camp central seguint la mateixa estructura. Les unions entre els costats i el frontal semblen estar fetes amb cudornelles. La tapa sembla que està formada per una única post, tal com diu la propietat, té guardapols laterals i una motllura a la vora davantera que permet encaixar-la sobre el buc, feta amb talla d’unglades, igual que la sanefa més estreta del sòcol. No es distingeixen les frontisses. Té pany amb clau encastat a l’interior a la part central i superior del buc. No té cap compartiment a l’interior.
Algunes caixes d'aquest estil tenen un calaix al sòcol.
Aquest model amb decoració vegetal és característic de les Terres de Lleida. Concretament, aquest podria datar d’inicis del XIX, fins i tot de finals del XVIII.
Dimensions
64 x 146 x 60 cm
Notes sobre objectes relacionats
Es relaciona amb altres caixes que tenen característiques decoratives similars i que responen a la tipologia de terres lleidatanes.
Notes descriptives
Tipus
Informació donada per la propietat:
Text
"Diria que és de noguera, ja que la tapa està feta d'un sol tauló i la veta té continuïtat, també pel tipus de tonalitats de la fusta tot i que és molt vella.
Té varis gravats als laterals i frontal del bagul. Les unions semblen ser fetes de cudornelles. Té un pany que no sé si funciona. Està en un estat bastant degradat tot i que se segueix utilitzant. Segons la meva àvia, era del seu pare, l'ebenista Joan Busquets. No la va fer ell, però m'explica que sempre hi ha sigut al seu pis i que ha anat canviant de lloc però ja s'hi va quedar a casa."
Bibliografia de referència
Visualització
PIERA MIQUEL, Mónica, "La casa d'Augustí Duran i Ferreres. Els espais interiors", a La casa Duran i Sanpere. Espais interiors, representació i vida quotidiana". Lleida: Museu Comarcal de Cervera, 2014, p. 70-110.
Historial de documentació
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-05-08)
