La propietat ens diu:
"Aquesta caixa jo l'havia vist sempre a casa la meua padrina i era negra, quan va morir la padrina se la va quedar la meua mare i ara la tinc jo. La meua padrina es va casar al 1919. A l'any 1962 se la va endur la meua mare, i des de l'any 2022, després de restaurar-la, és a casa meua. La meua mare va nàixer l'any 1928 i recordava haver-la vista sempre. En els capítols matrimonials de la padrina, besàvia i rebesàvia no hi ha cap referència a la caixa, per tant no sé com va arribar a casa dels padrins.
La meua història de la caixa és aquesta:
"La meua caixa"
En una casa de Balaguer. Misteriosa, negra i grossa aquest és el meu record de la caixa que reposava i presidia el replà del cap de l’escala del segon pis. Quan la veia, sempre m’envaïa una barreja de por i curiositat, de vegades pesava més la por i quan passava pel seu davant ho feia ben de pressa, tot i així molt de tant en tant m’hi atansava, alçava molt a poc a poc la tapa fins que veia una sabateta negra de xarol amb un botonet blanc, l’agafava i la tornava a deixar a dins.
En una casa de Davant Balaguer. Polsosa, despintada i corcada, primer al celobert i després al perxe, sempre plena fins dalt. Roba de nadó, de canalla, nines, cortines, llibres i flassades. Ha estat un bon deso per a aquesta casa.
En una casa de les Partialles de Balaguer.
Després d’una acurada restauració, s’hi pot llegir el pas del temps i gaudir-ne la bellesa.
Ara descansa a l’entrada, farcida de papers i roba, testimonis de moltes vivències.
Majestuosa, bonica i entranyable."
Lloc de producció
Lleida (Província) · Balaguer
Data de producció
darrer quart del segle XVIII · segle XIX
Descripció física
Caixa que recolza sobre una socolada motllurada ampla amb tres motllures i en desnivell. El desgast de la part inferior del buc fa pensar en la possibilitat que el sòcol s’afegís posteriorment a la construcció i aquest sòcol també va patir desgast provocat per la humitat i els corcs. L’estructura és de buc simple, amb el davant unit als costats amb encaixos de cua d’oronella reforçats amb claus, mentre que el darrere està unit als costats a topall i clavat. La tapa té guardapols laterals i una motllura sota la vora del davant que permet encaixar-la sobre el buc, feta amb talla d’unglades grosses, del tipus característic de les caixes de la zona lleidatana. Es
La tapa té guardapols, se subjecta amb frontisses de claus i té pany de clau encastat a l’interior, amb l’escut del boca clau de fusta. No presenta altres decoracions.
Tal com informa la propietat, la caixa estava pintada de negre. Possiblement es va pintar amb algun motiu familiar.
Materials i tècniques
Material
Pi (fusta)
Observacions sobre la producció
La caixa procedeix d'una casa de Balaguer. La decoració del fris de la tapa respon a les característiques de les caixes de la zona lleidatana.
Dimensions
55 x 134 x 50 cm
Notes descriptives
Tipus
Informació donada per la propietat:
Text
"És una caixa de fusta de pi sense calaixos".
Historial de documentació
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-12-21)
