Caixa amb estret sòcol motllurat que està suportada sobre petges d’urpa, les de davant posades en angle i les del darrere rectes. El frontal està distribuït en tres pisos, el central més ample, separat per una motllura superposada del fris inferior. El pis inferior i el central estan situats de forma lleugerament esgraonada, més sobresortint l'inferior. La decoració és aplicada a la cara frontal i a les dues laterals, amb una decoració similar. El pis central de la cara frontal té tres plafons emmarcats i separats per dos monjos que tenen decoració de flors de fulles de roure en relleu als dos extrems; cada plafó té dos arcs sobre pilastres tallades en espiga; la part superior dels arcs té decoració vegetal tallada, mentre que l’espai interior és llis. Els frisos superior i inferior estan decorats amb mètopes d’espigues alternades amb espais plans; l'organització no coincideix en els dos frisos, ja que en el superior estan més juntes i a l’inferior els espais entre les mètopes és més ample. Els costats de la caixa repeteixen la mateixa decoració. La tapa no té guardapols laterals, però si una motllura a tot el volt intern que facilita que encaixi en el buc en tancar la tapa, decorada amb talla de gallons; la cara interna de la tapa està decorada amb aplicació de talla amb dos grups de dobles arcs i monjo al mig, seguint la mateixa estructura que la resta de decoració frontal. Hi ha una segona tapa folrada amb vellut que serveix per tancar el buc i que no es vegi el que hi ha a dins mentre es manté la porta oberta per mostrar la decoració. La fusta de l’interior del buc és de pi. La tapa es subjecta al buc amb dues frontisses planes, però la imatge no permet veure-les amb claredat. No té pany de tancament.
Aquest tipus de caixa agafa els trets característics del renaixement, però és un model que es va reproduir amb freqüència, amb les mateixes característiques des del segle XVIII fins a finals del segle XIX amb la forma de treballar els elements adaptats a cada època. Eren caixes principalment amb funció decorativa i que moltes cases de Barcelona van mantenir a l’entrada dels pisos a finals del XIX i principis del XX.
La construcció mostra un moble de finals del segle XIX o inicis del XX.
