Caixa de buc rectangular amb tapa que recolza sobre socolada motllurada. La cara frontal està distribuïda en tres plafons emmarcats separats per dos monjos verticals. Els costats també tenen un plafó emmarcat amb motllures. Destaca la decoració policromada a la cara frontal i als dos costats i que es repeteix igual a tots ells; representa un cercle ample que envolta una figura entrellaçada romboidal, un nus sense fi, a cada angle hi ha un motiu de fulles que emmarquen el cercle. No s’ha localitzat un significat a la decoració, que sembla un motiu heràldic, però que no correspon a l’escut familiar.
La tapa té guardapols laterals, està feta amb dues posts encadellades, té pany de clau encastat a l’interior, amb el forat de la clau fet a la fusta en vertical (una característica de les caixes de finals del XVI inicis del XVII), està unida al buc actualment amb dues frontisses planes modernes, però en origen en tenia tres de claus. També es va afegir més tard la tancadura de ferro actual. És de fusta de noguera, les cares externes estan pintades i enfosquides degut als productes amb que es netejaven, generalment oli i/o vinagre.
A la cara interior de la tapa hi ha una inscripció en llapis: Capdells sinquanta y dos
Constructivament, els costats i el darrere estan units a topall i clavats, igual que el fons i el sòcol que estan clavats al buc. No es veuen les unions del davant amb els laterals ja que queden tapades per les motllures aplicades.
Correspon a un model del segle XVI, amb policromia característica de l'època, similar a algunes caixes que es conserven al Museu Diocesà de Vic.
