Es conserva al Museu de Granollers, forma part de la col·lecció de caixes del Museu. Segons la fitxa de documentació del Museu, es desconeix la seva procedència, però apunta que aquest tipus de caixes responen a una decoració que era característica a les comarques del Solsonès (LLlida) i del Berguedà (Barcelona). Hi ha alguns autors que els hi diuen caixes d’estil Berga o Berguedà a les que tenen aquesta decoració de talla realitzada sobre els elements que configuren la mateixa caixa, amb motius vegetals i unglades que omplen tots els espais plans i les motllures.
Lloc de producció
Berguedà, el
Data de producció
segle XVII - segle XVIII
Descripció física
Caixa amb socolada ampla i suportada sobre petges d’urpa disposades en angle les de davant i rectes les del darrera, clavades al buc. El buc de la caixa està fet amb quatre posts emmetxades i tapa. El cos té dos pisos diferenciats per una motllura horitzontal, l’inferior més sobresortint que el superior. El sòcol està format per decoració tallada simètrica d’unglades alternada amb motllures bossellades, una còncava i l’altre convexa, i una llissa a la base.
La decoració del conjunt és de talla i motllures. El cos central està dividit en tres plafons separats per dos monjos; els monjos tenen decoració tallada d’unglades i espigues disposades simètricament al marc, mentre que l’interior, més enfonsat, té decoració de ramatges vegetals tallats sobre la fusta. Els tres plafons repeteixen la mateixa decoració tallada amb motius vegetals simètrics respecte a l’eix central de cada plafó; cada un d’ells té dos arcs amb els pilars amb talla d’unglades, l’espai sobre l’arc amb motiu vegetal, i l’interior de l’arc també amb decoració vegetal tallada. El pis superior és un fris que alterna mètopes d’unglades que imiten fulles, i en els espais entremitjos hi ha rosetes tallades en baix relleu dins un cercle, excepte en el central on hi ha el forat de la clau que ha perdut el pany de metall. Els dos costers presenten la mateixa decoració de talla en un plafó i amb tres arcs. Les unions entre els costats i el frontal podrien estar fetes amb cudornelles, mentre que el darrere podria estar clavat.
Al costat dret de la cara frontal, el plafó forma una portella que tancava amb clau, amb la cara interior de la portella llisa. A dins hi ha un grup de tres calaixets superposats. Tot i que a les imatges no es veu, a l’interior de la caixa, sobre els calaixos, deu haver un compartiment o gaveta accessible sota la tapa.
La tapa de la caixa té guardapols laterals i no té cap decoració interior. No es poden distingir les frontisses que segurament són de claus o naies. Té pany amb clau encastat a l’interior però no es conserva el boca clau exterior.
S’ha utilitzat la tècnica del baix relleu prèviament vogit, coneguda com a talla encolada, que s’encolava al cos amb aiguacuit o cola forta.
Va ser restaurada el 1981, el seu estat de conservació actual és regular.
Aquest tipus de caixa respon a l’estructura i el tipus de decoració tallada vegetal i floral que identifica les caixes conegudes com berguedanes. Aquesta ens pot confirmar que procedien d’aquesta zona.
Dimensions
62 x 145 x 57 cm
Citacions bibliogràfiques
Visualització
Referència textual i visual: CREIXELL CABEZA, Rosa Maria, “Caixes catalanes en el Museu de Granollers”. Lauro, 1997, p. 23-29., p. 26, ill. 26
Historial de documentació
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-08-10)
