L'interès d’aquesta caixa és la persona a qui havia pertangut, l’etnòleg Ramon Violant i Simorra, que la tenia a la seva casa de Barcelona. La seva filla, Ramona Violant, la va deixar en dipòsit a l'Ecomuseu. Té un valor simbòlic, ja que la tenia Ramon Violant a casa seva i hi va conviure amb aquesta peça. És una caixa catalana, no del Pallars.
Lloc de producció
Catalunya
Data de producció
segle XVII · primer quart del segle XVIII
Descripció física
Caixa de núvia suportada sobre estret sòcol motllurat, possiblement tindria petges d’urpa que no es conserven, ja que li correspon a aquesta tipologia. El frontal està distribuït en tres nivells separats per motllures horitzontals, els cossos superiors i l’inferior són més estrets i decorats amb tríglifs aplicats i tallats amb espigues i unglades que separen espais plans. Els tres pisos presenten una posició esglaonada, ja que l’inferior sobresurt més que els altres i el del mig una mica més que el superior. El cos central és el més alt, està dividit en tres plafons i separats per dos monjos verticals; cada plafó està emmarcat i té decoració geomètrica feta amb diversos llistons motllurats i aplicats sobre la base que formen un requadre a cada un, que a la vegada estan units amb el marc amb motllures. Els laterals reprodueixen la mateixa decoració però amb un únic plafó. Els monjos tenen a cada extrem una flor tallada. La tapa té guardapols laterals i està feta amb dues posts encadellades; té pany de ferro encastat a l’interior amb boca clau ovalat de llautó, i està subjecta al buc amb tres frontisses de claus. A l’interior hi ha un compartiment al costat dret.
La decoració respon a una tipologia freqüent des de finals del segle XVI i fins a inicis del XIX, dins el període del renaixement.
