Àreu (Alins) (P. S.) · Lleida (Província) · Pirineu català
Lloc de producció
Catalunya
Data de producció
1800 - 1875
Descripció física
Bagul de tapa lleugerament convexa, construït amb fusta i recobert amb pell de pèl curt. La tapa està reforçada amb quatre llistons de fusta longitudinals. La pell està subjecta amb tires de tatxes d’entapissar disposades perpendiculars als llistons de fusta. Les cantoneres de la tapa i del buc estan protegits amb plaques metàl·liques de reforç disposades en angle. El frontis presenta pell alternada amb les cantoneres i dues plaques de metall subjectes amb tires de tatxes. Al centre s’hi troba el pany de ferro, amb platina romboidal fixada amb tatxes. A la franja superior del frontis, just sota la línia d’encaix de la tapa, hi corre un fris decoratiu de triangles formats per tatxes. Els laterals conserven les nanses metàl·liques de ferro, de forma ovalada, subjectades amb plaques rectangulars i tatxes. L’interior –tant el buc com la tapa– està folrat amb una indiana de cotó, de fons blanc amb un motiu floral de gran format: flors granes i brancatge marronós.
Visualització de materials i tècniques
Folrada de pell a l'exterior
Materials i tècniques
Material
Fusta · Pell amb pèl · Ferro · Tela (teixit) · Llauna
Observacions sobre la producció
Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué un ampli èxit. Tot i ser de manufactura manual, es conserven nombrosos exemplars idèntics, la qual cosa indica l’existència de mitjans per a la seriació de les seves parts.
Aquests baguls folrats amb indiana es van produir aproximadament entre 1750 i 1875. Tanmateix, l’exemplar estudiat presenta trets que permeten situar-lo dins de la segona meitat del segle XVIII, com ara la clau de confecció complexa i, sobretot, les nanses de ferro. Aquest darrer element, menys freqüent i més costós que d’altres materials, no només n’acredita l’antiguitat, sinó que també suggereix una qualitat superior.
Pel que fa a l’interior, era habitual folrar-lo amb teixits estampats —principalment indianes de cotó de producció local—, sovint provinents de restes de confecció o de producció, motiu pel qual en molts casos aquests teixits són anteriors a la construcció del bagul. Quan el folre original es desgastava o es trencava, se substituïa per un de nou. Aquest és el cas de l’exemplar estudiat, on s’identifica una indiana d’època posterior gràcies tant al seu estil com al bon estat de conservació. Cal remarcar, per tant, que la datació del bagul no sempre coincideix amb la del teixit que en folra l’interior.
Finalment, convé assenyalar que, a dia d’avui, encara es desconeix el lloc concret de producció d’aquests baguls dins de Catalunya, així com els tallers responsables de la seva manufactura.
Dimensions
37 x 106 x 505 cm
Bibliografia de referència
Visualització
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
Visualització
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
Visualització
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
