La propietat ens diu:
"Crec que és la caixa de núvia que va portar la meva tieta quan va entrar al convent de Vic".
Lloc de producció
Desconegut
Data de producció
segle XVIII - segle XIX
Descripció física
Caixa amb sòcol motllurat suportada sobre petges d’urpa disposades en angle les de davant i rectes les del darrere. El sòcol té tres motllures, una amb sanefa d’unglades, a sota una de cintes situades simètricament respecte al mig del moble i finalment una tercera llisa. El frontal està dividit en tres plafons quadrats emmarcats per motllures i separats per dos monjos; cada plafó té un motiu vegetal amb volutes i flors de composició simètrica tallades al camp central. Els dos monjos tenen dues flors tallades al requadre de cada extrem i una voluta sinuosa que configura una flor tallada al camp central que queda emmarcat per un rectangle delimitat amb motllures tallades. Els dos costers presenten els mateixos motius vegetals de talla sobre el camp central. Les unions entre els costats i el frontal semblen estar fetes amb cudornelles. Al costat dret el plafó forma una portella que tanca amb pany i clau, amb la cara interior de la portella llisa; tanca un grup de tres calaixets superposats. A l’interior de la caixa, sobre els calaixos hi ha un compartiment o gaveta accessible sota la tapa. La tapa de la caixa sembla que està formada per tres posts, té guardapols laterals i una motllura a la vora davantera que permet encaixar-la sobre el buc, feta amb talla d’unglades, igual que la sanefa més estreta del sòcol. Les frontisses són de claus. Té pany amb clau encastat a l’interior a la part central i superior del buc.
Caixa amb decoració vegetal i estructura característica de les terres de Lleida, però que també trobem a la província de Tarragona per proximitat. Desconeixem la procedència.
Dimensions
cm
Historial de documentació
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-09-17)
