Més d'un llinatge mil·lenari documentat des de l'any mil vivint en la mateixa casa i mantenint el cognom. El mobiliari s'ha preservat de generació en generació i la casa no ha estat pràcticament mai deshabitada. La família té documentació des de pràcticament els orígens, podria ser que es pogués resseguir el mobiliari en la documentació. Eren una masia important de la zona amb moltes hectàrees de conreu. La casa té origen en una torre de defensa.
El paper que es troba a la solapa és un encapçalat d'un document de l'empresa de sabons "Rocamora" fundada 1815 i clausurada el 1956. El document no surt el nom, però un trobat per internet té l'encapçalament molt similar: https://www.alamy.com/factura-comercial-emitida-por-la-catalana-fbrica-de-bujas-estearicas-estearina-y-jabn-rocamora-e-hijos-agosto-de-1878-image211019644.html En aquest diu: Rocamora e hijos. Podria ser que fos just en canvi de nom de l'empresa, ja que el 1875 va passar de Magrí, Rocamora e hijos, a Rocamora e hijos. La unió amb Magrí va ser de 1868 a 1875 Per tant, aquest document segurament és de voltants d'aquesta data i sembla utilitzat per la fabricació del moble, perquè es troba cosit amb la resta, segurament per donar cos al faldó de pell.
Trobem un article que parla de l'empresa https://www.google.com/url?sa=i&url=https%3A%2F%2Fddd.uab.cat%2Fpub%2Ftesis%2F2019%2Fhdl_10803_668322%2Flsm1de1.pdf&psig=AOvVaw1nieEhvuhPAiLH0Kq27Lgm&ust=1744052754849000&source=images&cd=vfe&opi=89978449&ved=0CAYQrpoMahcKEwjIk5z7j8SMAxUAAAAAHQAAAAAQBA
https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/download/137773/192835
Segurament aquest és més antic que el trobat per internet que és una factura de 1878, ja que és el mateix encapçalament monocromàtic, però amb correccions a la cartel·la central on s'escriu: BUJIAS, en canvi, l'altre diu: BUGIAS, que seria incorrecte. Semblaria que el model original seria el trobat en aquest moble, més antic i sense la correcció. Podria ser publicitari, perquè està a color. Podria ser d'entre 1868 i 1878, perquè en aquell any ja està corregit.
Això també ens pot fer pensar que aquest objecte va ser fabricat Barcelona al segon terç del segle XIX.
Lloc de producció
Barcelona
Data de producció
1820 - 1880
Descripció física
Bagul de mida mitjana, amb la tapa lleugerament convexa. L’estructura, possiblement de fusta de ribera, està recoberta amb pell animal fixada mitjançant tatxes de cap rodó disposades linealment en sentit perpendicular, i reforçada amb llistons de fusta col·locats longitudinalment: quatre a la tapa, un a la part inferior del frontis i dos al darrere (un a la secció inferior i l’altre al centre). Al cantell de la tapa, a cada costat de la falleba, tres tatxes s'agrupen conformant una figura triangular. Les nanses, situades als laterals, són bandes de cuir, tal com és habitual en aquest tipus d’exemplars.
Al buc, la superfície es recobreix amb retalls rectangulars de pell separats per bandes verticals de llauna flanquejades per tatxes. Aquestes bandes reforcen les cantoneres i, al frontis, emmarquen la tanca. El pany, de ferro i tipus falleba, presenta una estructura de certa complexitat, especialment visible en la forma de la bocallau, fet que suggereix un sistema de seguretat acurat i elaborat.
L’interior, tant de la tapa com del buc, està folrat amb una indiana: un teixit estampat de fons taronja amb decoració en blanc i color pruna, composta per grans motifs florals amb fullatges i fruits. És una indiana de finals del segle XVIII, però no sabem si és original del moble.
Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué una àmplia difusió. Tot i ser de manufactura manual, se’n conserven nombrosos exemplars pràcticament idèntics, fet que indica l’existència de procediments o recursos que en permetien la seriació parcial de les seves parts.
Aquests baguls folrats amb indiana es produïren aproximadament entre 1750 i 1880. Pel que fa a l’interior, era habitual folrar-lo amb teixits estampats —principalment indianes de cotó de producció local—, sovint provinents de retalls o excedents de tallers tèxtils. Per aquest motiu, en molts casos aquests teixits poden ser anteriors a la construcció del bagul. Quan el folre original es deteriorava o es trencava, s’acostumava a substituir-lo per un de nou. Cal remarcar, per tant, que la datació del moble no sempre coincideix amb la del teixit que en folra l’interior. En el cas d’aquest exemplar, la indiana correspon tipològicament als models de finals del segle XVIII o inici del segle XIX. Tanmateix, la presència d’una etiqueta del fabricant al folre exterior de pell pot aportar informació rellevant sobre la seva època de producció, ja que la confecció d’aquesta part del moble podria correspondre’s amb el moment de la seva fabricació, i correspondria a l'últim quart del segle XIX, no lluny de 1880.
Finalment, convé assenyalar que, malgrat la seva àmplia difusió, encara avui es desconeix el lloc concret de producció d’aquests baguls dins el territori català, així com els tallers responsables de la seva manufactura. L’exemplar estudiat conserva, al faldó interior de la tapa i sota el teixit, un paper publicitari amb la inscripció “Calle del Arco del Teatro nº 63. Fábrica de Bujías Estearicas Estearina”. A més, a la part superior de la tapa s’hi conserva una etiqueta amb la llegenda “Pedro Pujol V…”. Aquests elements aporten pistes valuoses sobre el seu origen i el possible context de producció, ja que aquesta indústria estava situada a Barcelona.
Dimensions
31 x 78.5 x 37 cm
Bibliografia de referència
Visualització
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
Visualització
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
Visualització
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
