La propietat ens diu:
"2 baguls per guardar l'aixovar de núvia, eren de la nostra família. Des que tenim memòria, han estat a Can Mandri, a Llavaneres. Al morir els avis, i vendre la casa, els hem traslladat a Ababuj (Teruel)".
Lloc de producció
Espanya
Data de producció
1700 - 1750
Descripció física
Buc paral·lelepípede de fusta amb tapa en tomba, amb l'exterior folrat amb cuir, fixat per tatxes metàl·liques, que divideixen linealment l’espai i ressegueixen el perfil del moble i el dels guarniments de ferro. Tanca amb dos panys amb falleba al frontis. Els escuts de pany són grans i ovalats amb el perímetre retallat amb orles. Porta nanses de ferro forjat, clavades als costats amb plaques retallades amb una flor de lis a cada extrem. Els angles del buc es reforcen per dues cantoneres de ferro forjat, calat i retallat novament en forma de flor de lis. Al voltant de tots els elements de ferro hi ha color vermell. Les fotos no permeten saber si es tracta del vellut, característic del moble espanyol de l'Edat Moderna, o d'un altre material. L’interior està recobert amb un teixit, possiblement de seda. A la tapa, per sobre de la seda s'ha fitxat una retícula amb galó de passamaneria, clavada amb tatxes, que serveix per desar papers.
Materials i tècniques
Material
Cuir · Ferro forjat · Metall · Tela (teixit) · Fusta
Observacions sobre la producció
És un model de bagul de nuviatge habitual de l'Edat Moderna. De moment no podem concretar la zona d'Espanya on es va realitzar, però segur que a partir d'aquest projecte, ho podrem definir. Hi ha un exemplar similar, però més senzill al Museu de Tàrrega, i un altre entapissat amb vellut, però també proper, a la Casa Cervantes de Valladolid, tots dos amb els ferros amb flors de lis.
La flor de lis de les grapes cantoneres el situarien dintre del segle XVIII.
