Bagul de mida mitjana amb la tapa lleugerament convexa. L’estructura de fusta està recoberta amb pell amb pèl, fixada amb tatxes disposades linealment formant una quadrícula, i reforçada amb llistons de fusta col·locats al llarg: quatre a la tapa i un a la part inferior del frontis.
Al cantell de la tapa, les tatxes configuren quatre motius triangulars —dos sobre el pany i dos als laterals—. Al buc, la superfície es recobreix amb retalls rectangulars de pell separats per bandes verticals de llauna flanquejades per tatxes. Aquestes bandes reforcen les cantoneres als angles i, al frontis, emmarquen el pany. Als laterals, una banda central de llauna serveix de suport per a les nanses de ferro.
El pany, de tipus falleba, està fabricat també amb planxa de llauna, però ha perdut l'escut de pany.
L’interior, tant de la tapa com del buc, està revestit amb una indiana impresa en tons ocres i beix, actualment atenuats pel desgast. El disseny s’organitza en un patró repetitiu de roleus vegetals, fulles d’acant i flors estilitzades, disposats en composicions simètriques que formen medallons entrellaçats. Els motius, de traç fi i sinuós, evoquen l’estètica arabesca i orientalitzant pròpia de les indianes europees inspirades en els teixits importats de l’Índia i Pèrsia.
Materials i tècniques
Material
Fusta · Pell amb pèl · Ferro · Llauna · Tela (teixit)
Observacions sobre la producció
Es tracta d’un bagul amb indiana. El terme bagul es feia servir en la documentació dels segles XVIII i XIX per referir-se a aquest tipus de moble contenidor destinat al transport o emmagatzematge d’objectes personals o materials diversos. Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué un ampli èxit. Tot i ser de manufactura manual, es conserven nombrosos exemplars idèntics, la qual cosa indica l’existència de mitjans per a la seriació de les seves parts.
Aquests baguls folrats amb indiana es van produir aproximadament entre 1750 i 1875. Pel que fa a l’interior, era habitual folrar-lo amb teixits estampats —principalment indianes de cotó de producció local—, sovint provinents de restes de confecció o de tallers tèxtils. Per aquest motiu, en molts casos aquests teixits són anteriors a la construcció del bagul. Quan el folre original es desgastava o es trencava, se’n substituïa el revestiment per un de nou o, com és el cas, es deixava sense recobriment.
Finalment, convé assenyalar que, malgrat la seva difusió, avui en dia encara es desconeix el lloc concret de producció d’aquests baguls dins del territori català, així com els tallers responsables de la seva manufactura, encara que aquest projecte ha donat algun nom, com ara la botiga d'"Agustín Viñas, guarnicionero y baulero. Barcelona", que ofereix un productor i venedor d'aquest tipus de moble de viatge...
Dimensions
60 x 110 x 54 cm
Notes descriptives
Tipus
Descripció física donada per la propietat
Text
"Fusta amb rematats de claus i forrada de pell de cabra i incrustacions de metall (ferro)."
Tipus
Informació donada per la propietat:
Text
"Desconec la història de l'objecte."
Bibliografia de referència
Visualització
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
Visualització
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
Visualització
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
