Bagul, que possiblement en origen era un bagul amb indiana, de mida mitjana, amb la tapa lleugerament convexa. L’exterior ha perdut gairebé tot el recobriment original, tot i que en alguns punts encara es conserven vestigis de pell. L’estructura de fusta es fixa mitjançant tatxes de cap rodó disposades linealment i en paral·lel a la tapa. El conjunt es reforça amb els llistons de fusta característics, col·locats longitudinalment: quatre a la tapa i dos a la part superior i inferior del frontis, dels laterals i de la part posterior. Les potes tornejades que li donen suport ha de ser un afegit de data posterior.
Al buc, unes bandes de llauna de forma quadrangular reforcen les cantoneres, també fixades amb tatxes. Aquestes tatxes s’utilitzen tant de manera funcional, per garantir l’estabilitat, com decorativa, com és el cas dels dos motius circulars, a la manera de flors, que emmarquen el pany. Aquest és de contorn sinuós flamejant— que mostra una pàtina fosca i zones d’oxidació característiques del ferro antic treballat a mà. La peça es fixa a la fusta amb tatxes disposades regularment al perímetre, reforçant alhora l’estabilitat i la decoració. Les nanses, situades als laterals, són de cuir, un element molt comú en aquest tipus d’exemplars.
A l’interior no es conserva cap teixit ni restes de paper, però tot fa pensar que hi havia portat per tal de tapar les posts de pi.
Materials i tècniques
Material
Fusta · Metall · Llauna
Observacions sobre la producció
Es tracta d'un bagul que en origen devia ser bagul amb indiana, és a dir que l'interior estava folrat amb un teixit estampat o indiana. El terme bagul es feia servir en la documentació dels segles XVIII i XIX per referir-se a aquest tipus de moble contenidor destinat al transport o emmagatzematge d’objectes personals o materials diversos. Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué un ampli èxit. Tot i ser de manufactura manual, es conserven nombrosos exemplars idèntics, la qual cosa indica l’existència de mitjans per a la seriació de les seves parts. Actualment, encara es desconeix el lloc concret de producció dins del territori català, així com els tallers o artesans responsables de la seva manufactura.
Tot fa pensar que aquest exemplar estava en origen folrat amb teixit estampat (indiana) a l’interior. Com passa sovint, el folre es desgasta amb el temps i pot ser substituït per un altre teixit, per paper decorat, o simplement deixar la fusta estructural a la vista. Diversos exemplars documentats mostren aquestes diferents solucions de conservació.
Aquests baguls es van produir aproximadament entre 1750 i 1875. Sempre és difícil datar amb precisió aquesta tipologia de moble, que va tenir una vida llarga, però en aquest cas, sense el folre interior la tasca es complica encara més. L’observació comparativa amb altres exemplars indica que, en els més antics, les nanses eren de ferro i els panys més complexos. En conseqüència, aquest exemplar es podria situar al segle XIX.
Dimensions
41 x 97 x 45 cm
Notes descriptives
Tipus
Informació donada per la propietat:
Text
"No en sé res, però voldria saber de quan data o de quina zona pot provenir. El voldria restaurar. El volien llençar a la deixalleria i li vaig demanar al senyor per quedar-me’l".
Tipus
Descripció física donada per la propietat
Text
"És de fusta i metall".
Bibliografia de referència
Visualització
FUENTE, Félix de la, "Arquetes, cofrets, caixes, baguls i petaques amb pell', a Catàleg del moble. Fons del Museu Frederic Marès/6. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2022, p. 147-182.
Visualització
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
Visualització
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
Visualització
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
