La propietat ens diu:
"Era de l’aixovar de la meva àvia, que es va casar el 1920 i el va portar a Casa Cassovall. Ella era de Casa Corbera".
Lloc de producció
Catalunya
Data de producció
1775 - 1850
Descripció física
Bagul de tapa lleugerament convexa, construït amb fusta, probablement de ribera. L’estructura està recoberta parcialment amb pell amb pèl, fixada amb llistons de fusta clavats al llarg del bagul: quatre a la tapa, un a la part inferior del frontis. Les tatxes de cap rodó, estan disposades linealment en perpendicular seguint l'ample de les planxes metàl·liques del buc.
El pany, de ferro rectangular, se situa al centre del frontis del buc, però ha perdut l'escut de pany. Al cantell de la tapa, a cada costat de la falleba, les tatxes formen dos triangles que reforcen les zones de més ús. Als dos costats del frontis de la tapa es repeteix aquest motiu triangular en una mida més petita. A cada banda del pany hi ha dues planxes rectangulars de llauna que serveixen de reforç i decoració. A les cantoneres es repeteixen planxes de la mateixa factura, totes elles flanquejades per una sanefa de tatxes. Les nanses, situades als laterals, són de ferro forjat fixat a planxes rectangulars de ferro. La tapa s’obre amb naies, que queden ocultes sota el teixit i la pell.
L’interior —tapa i buc— està folrat amb un teixit estampat de fons taronja i decoració en lila configurada per una quadrícula amb una gran rosa a cada centre.
Materials i tècniques
Material
Fusta · Pell amb pèl · Tela (teixit) · Metall · Llauna · Ferro
Observacions sobre la producció
Es tracta d’un bagul amb indiana. El terme bagul es feia servir en la documentació dels segles XVIII i XIX per referir-se a aquest tipus de moble contenidor destinat al transport o emmagatzematge d’objectes personals o materials diversos. Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué un ampli èxit. Tot i ser de manufactura manual, es conserven nombrosos exemplars idèntics, la qual cosa indica l’existència de mitjans per a la seriació de les seves parts.
Aquests baguls folrats amb indiana es van produir aproximadament entre 1750 i 1880. Pel que fa a l’interior, era habitual folrar-lo amb teixits estampats —principalment indianes de cotó de producció local—, sovint provinents de restes de confecció o de tallers tèxtils. Per aquest motiu, en molts casos aquests teixits són anteriors a la construcció del bagul. Quan el folre original es desgastava o es trencava, se’n substituïa el revestiment per un de nou o, com és el cas, es deixava sense recobriment.
Finalment, convé assenyalar que, malgrat la seva difusió, avui en dia encara es desconeix el lloc concret de producció d’aquests baguls dins del territori català, així com els tallers responsables de la seva manufactura. Tot i això, a partir d'aquest projecte hem conegut indústries dedicades a la fabricació de baguls folrats amb indiana a la ciutat de Barcelona, com ara la d'"Agustín Viñas, guarnicionero y baulero. Barcelona."
Dimensions
60 x 52 x 104 cm
Bibliografia de referència
Visualització
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
Visualització
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.
Visualització
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
Visualització
FUENTE, Félix de la, "Arquetes, cofrets, caixes, baguls i petaques amb pell', a Catàleg del moble. Fons del Museu Frederic Marès/6. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2022, p. 147-182.
