La propietat ens diu:
"Tan sols sé que era dels besavis".
Lloc de producció
Lleida (Província)
Data de producció
darrer quart del segle XVIII · segle XIX
Descripció física
Caixa amb sòcol motllurat suportada sobre petges d’urpa simplificades disposades en angle les de davant i rectes les del darrera. El sòcol té tres motllures, la superior amb sanefa d’unglades grosses, la del mig de cintes situades simètricament respecte al mig del moble, ambdues separades per una motllura convexa, i la inferior llisa. El frontal està dividit en tres plafons separats per dos monjos; cada plafó té un motiu de fulles amb volutes, de composició simètrica, tallades en alt relleu al camp central que està emmarcat per motllures aplicades amb el cantell intern amb talla d’unglades. Els dos monjos tenen dues flors tallades als requadres de cada extrem i una talla vegetal al camp central que queda emmarcat i enfonsat. Els dos costers presenten un plafó cada un amb els mateixos motius de talla. Les unions entre els costats i el frontal podrien estar fetes amb cudornelles, mentre que el darrere podria estar clavat, però no es pot veure a les imatges. La tapa té guardapols laterals i una motllura o sanefa sota la vora davantera d’unglades grosses igual que la del sòcol. No es veuen les frontisses, però podrien ser de claus o de pala llarga. Té pany de clau encastat a l’interior, es conserva el boca clau superposat de fusta.
PIERA MIQUEL, Mónica, "La casa d'Augustí Duran i Ferreres. Els espais interiors", a La casa Duran i Sanpere. Espais interiors, representació i vida quotidiana". Lleida: Museu Comarcal de Cervera, 2014, p. 70-110.
Historial de documentació
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-10-29)
