Caixa de buc rectangular que reposa sobre sòcol motllurat ample amb l’extrem inferior amb mitges canyes alternades i el superior amb quatre fileres d’unglades amb direcció alternada. L’estructura sembla feta amb una única post al davant disposada amb la veta horitzontal, i una post a cada lateral. La cara frontal està organitzada en dos plafons emmarcats amb motllura esglaonada i separats per un monjo amb decoració de talla en baix relleu que té un afegit modern a l'espai on hi havia la tancadura, seguit d’una flor de quatre pètals, un espai amb ratllat inclinat, una segona flor, tres arcuacions i finalment un pla amb ratllat creuat en aspa. Els extrems verticals exteriors i el fris superior tenen talla de dues fileres d’unglades que formen part de la motllura que emmarca els plafons. No es veuen els encaixos entre les peces, però podrien ser a topall o mitja mossa i clavats.
La tapa té guardapols laterals, es va canviar i no correspon a l'original, així com tampoc les frontisses que són de pala llarga, però en origen eren de claus. No conserva el pany, i el forat que ocupava s’ha tapat amb una peça de fusta. Als plafons es pot apreciar el treball fet amb l’aixol. És de fusta de pi.
Visualització de materials i tècniques
Fusta de pi
Materials i tècniques
Material
Fusta · Pi (fusta)
Observacions sobre la producció
És un tipus de caixa característica de territoris pirinencs de Catalunya, tant pel tipus de construcció com per la decoració. Trobem caixes amb aquesta decoració als diferents territoris del Pirineu català com el Pallars, Andorra, Ribagorça i Alt Urgell, però també es troben similars als territoris propers d’Aragó. La cronologia és difícil, ja que aquest tipus es va anar repetint des del segle XVI i fins iniciat el segle XX. Aquesta podria ser entre el XVII i principis del XIX.
Dimensions
70 x 149 x 70 cm
Historial de documentació
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-12-04)
