Bagul de fusta amb la tapa lleugerament convexa. L’exterior ha perdut el recobriment original, que podria haver estat de pell, i presenta una decoració a base de tatxes de cap rodó, disposades perpendicularment entre els llistons de fusta clavats al llarg de la tapa. La vora de la tapa es trobava, a més, reforçada amb una llarga pletina de ferro, de la qual actualment només és visible la meitat, just per sobre del buc. Al buc, les tatxes formen motius romboidals a banda i banda del pany i fixen, alhora, una planxa de ferro. El pany de ferro, situat al centre del frontis, és de forma rectangular.
No es disposa de fotografies dels laterals, de la part posterior ni de l’interior de la peça. Tanmateix, per la tipologia i les característiques de l’objecte, es pot plantejar la hipòtesi que l’interior hagués estat folrat amb algun tipus de teixit o paper decorat, com és habitual en alguns baguls d’aquesta naturalesa.
Materials i tècniques
Material
Fusta · Ferro
Observacions sobre la producció
Es tracta d’un bagul sense recobriment exterior conservat. El terme bagul és el que s’utilitzava en la documentació dels segles XVIII i XIX per designar aquest tipus de moble contenidor destinat al transport d’objectes personals o materials diversos. Es tracta d’un model de bagul de producció semiseriada que tingué un ampli èxit. Tot i ser de manufactura manual, se’n conserven nombrosos exemplars gairebé idèntics, la qual cosa indica l’existència de sistemes o mitjans que permetien la seriació de les seves parts.
L'interior d'aquests baguls solien estar folrats amb teixits estampats —principalment indianes de cotó de producció local—, utilitzades per revestir l’interior. Les robes emprades sovint provenien de restes de producció o de confecció, motiu pel qual, en molts casos, aquests teixits són de data anterior a la construcció del bagul. Quan el recobriment original es deteriorava, se’n podia substituir el revestiment per un de nou o, com en aquest cas, deixar l’exterior despullat.
En aquest exemplar, els tatxons són de dimensions més grans i menys nombrosos que en altres models coneguts.
Finalment, cal destacar que, malgrat la seva difusió, encara es desconeix amb precisió el lloc de producció d’aquests baguls dins del territori català, així com els tallers o artesans responsables de la seva manufactura. Aquest projecte ha donat a conéixer la botiga d'"Agustín Viñas, guarnicionero y baulero. Barcelona", que ofereix un productor i venedor d'aquest tipus de moble de viatge. Una altra casa que ha sortit a la llum és la de La Económica de Pedro Casadó, del carrer Rosa, 24 de Sabadell. S'anunciava com "Fabricación - Exportación Baúles de toda clases. Objetos y útiles para viaje". L'estètica de l'etiqueta respon al segle XIX.
Dimensions
25 x 68 x 30 cm
Notes descriptives
Tipus
Descripció física donada per la propietat
Text
"Fa poc que l'hem fet restaurar, ja que estava en molt males condicions."
Tipus
Informació donada per la propietat:
Text
"No tenim idea d'on procedeix. Era de la nostra àvia que era de Juncosa de les garrigues i vivíem a Bellaguarda."
Bibliografia de referència
Visualització
CAVESTANY, Julio, “De los viajes retrospectivos: el equipaje”, a Boletín de la Sociedad Española de Excursiones. 1930, 38, p. 131-142.
Visualització
SÁNCHEZ, Àlex, "L'art de fer indianes", a Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona industrial. Barcelona: MUHBA, 2013, p. 33-62.
Visualització
PIERA MIQUEL, Mónica "Els usos de les indianes a la Barcelona del segle XVIII: decorar la llar o vestir la gent" a Barcelona Quaderns d'Història. Barcelona: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 2011, nº 17, p. 67-84.