La propietat ens diu: "Aquesta caixa era dels meus avis paterns que vivien a Barcelona (Passeig de Gràcia, 101), i poster de la meva besàvia. Ells ja fa anys que són morts i el meu pare també. He demanat a la meva tia (93 anys) què en recorda i diu que sempre la va veure a casa i que no sap on i quan la varen comprar. I que no la feien pas servir per la roba, però que la tenien a l’entrada".
Lloc de producció
Desconegut
Data de producció
segle XVIII
Descripció física
Caixa amb estret sòcol motllurat i suportada sobre petges d’urpa. El frontal està distribuït en tres pisos, el del mig més ample, separats per motllures superposades. Els tres pisos estan situats de forma esgraonada, més sobresortint l'inferior. Tenen decoració aplicada la cara frontal i les dues laterals, amb decoració similar. La cara frontal té tres plafons emmarcats i separats per dos monjos; cada plafó té dos arcs sobre pilastres d’unglades; el pla on s’insereix l’arc té decoració vegetal tallada, mentre que l’interior és llis. Els frisos superior i inferior estan decorats amb mètopes d’unglades alternades amb espais plans; l'organització no coincideix en els dos frisos. A la banda dreta té tres calaixos darrere el plafó i el monjo que formen una portella amb pany i clau; la cara interna de la portella té el mateix motiu decoratiu que els plafons exteriors. Els costats repeteixen la mateixa decoració però amb tres arcs emmarcats. La tapa no té guardapols laterals, però si una motllura a tot el volt intern que facilita que encaixi en el buc en tancar la tapa. La cara interna de la tapa està decorada amb aplicació de talla amb dos grups de dobles arcs. Hi ha una segona tapa folrada amb roba que tanca el buc per tal que no es vegi el que hi ha a dins mentre es manté la porta oberta per mostrar la decoració. A l’interior del buc hi ha una gaveta que aprofita l’espai que queda sobre els calaixos. Està subjecta al buc amb frontisses planes i té pany amb clau.
"La varem fer restaurar ja fa anys i per això es veu tan lluent. Té forats de corc però crec que ara no n’hi ha".
Tipus
Text raonat
Text
Aquest tipus de caixa es coneix tradicionalment com a caixa de núvia. Eren aportades per les núvies com a part del seu dot pel casament; servia per traslladar i guardar el seu aixovar. Van ser freqüents a les cases i pisos de Barcelona des de mitjans del XIX com a element decoratiu.
Historial de documentació
Documentat per: CORTÉS ELÍA, María del Agua (2025-04-12)
