La representació de la Mare de Déu apocalíptica i els símbols dels quatre evangelistes, així com l'estructura de la tapa estan datades al voltant de 1500. En canvi, les reintegracions i redecoracions es van fer vers el 1900.
La imatge de la Mare de Déu apocalíptica i el tetramorf (és a dir, els símbols dels quatre evangelistes) es divulguen per tot Europa a finals del segle XV gràcies als gravats de Martin Schongauer o Israhel van Meckenem.
Sant Joan a l'Apocalipsi relata la visió d'una figura femenina vestida de sol, amb la lluna sota els peus i coronada per estels, que infanta un Nen destinat a dirigir totes les nacions del món i és perseguida per un drac de set caps amb el qual lluita sant Miquel (Apocalipsi 12, 1-6). D'altra banda, el tetramorf és una altra de les visions descrites també a l'Apocalipsi (4: 1-9), de manera que la combinació del tetramorf amb la Mare de Déu i el Nen amb atributs siderals al·ludeix a l'escatologia, és a dir, la part de la teologia que tracta de les coses darreres o finals de l’home o del món, com la mort, la resurrecció i el judici final.
Materials i tècniques
Material
Ferro forjat · Fusta
Observacions sobre la producció
La pintura de la tapa s'ha vinculat amb el taller dels Vergós, un obrador barceloní que es relacionà amb Jaume Huguet i de qui heretà la cultura pictòrica. Es tracta d'un taller molt rellevant i complex. D'entre els seus membres destaquen Jaume Vergós I, Jaume Vergós II, Pau Vergós i Rafael Vergós (pertanyents a tres generacions). També col·laboraren amb el taller altres pintors com Francesc Mestre o Joan Gascó.
Dimensions
82 x 132.5 x 60 cm 132 x 132.5 x 72 cm
Notes sobre objectes relacionats
La Mare de Déu de la tapa s'ha relacionat amb altres obres del taller dels Vergós, com el retaule de Santa Justa i Santa Rufina conservat al Museu Diocesà de Barcelona i amb el retaule major de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers (MNAC) (vegeu Macías Prieto, Guadaira: "Algunes caixes i armaris del Museu del Disseny de Barcelona: una aproximació històrica i tècnica a les seves pintures". Història i ciència al servei de l'estudi del moble. Caixes policromades i altres mobles del segle XVI. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble, 2014, p. 47).
Tanmateix, cal destacar que al Museu del Disseny-DHub es conserva una altra caixa amb calaixos (MADB 64157) amb la representació de Sant Onofre i Santa Caterina atribuïda també al cercle dels Vergós (vegeu Macías Prieto, Guadaira: "Algunes caixes i armaris del Museu del Disseny de Barcelona: una aproximació històrica i tècnica a les seves pintures". Història i ciència al servei de l'estudi del moble. Caixes policromades i altres mobles del segle XVI. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble, 2014, p. 50-51).
Autors / Contribuïdors
Cercle dels Vergós
Citacions bibliogràfiques
Visualització
Referència textual i visual: "La colección Muntadas". Barcelona: Institut Gràfic Oliva de Vilanova, 1931, p. p. 89, ill. p. 89. núm. 13
Visualització
Referència textual: SELVA, José, "El arte en España en tiempo de los Reyes Católicos". Madrid: Amaltea, 1951., p. p. 34. núm. 81
Visualització
Referència textual: Colección Matías Muntadas: catálogo-guía : Salón del Tinell y Real Capilla de Santa Águeda¨, Barcelona: Ajuntament de Barceona, 1957., p. p. 26. núm. 162
Visualització
Reproducció visual: AGUILÓ ALONSO, María Paz, “Muebles catalanes del primer tercio del siglo XVI", a Archivo Español de Arte, 1974, 187, p. 249-271., ill. fig. 24
Visualització
Referència textual: AGUILÓ, María Paz, ¨El mueble en España: siglos XVI-XVII¨. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 1993, p. p. 204
Visualització
Referència textual i visual: PIERA MIQUEL, Mónica, “¿Dónde guardar? En arcas, armarios y cómodas”, a Història i ciència al servei de l'estudi del moble. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble; Museu de les Arts Decoratives, 2014, p. 15-30., p. p. 16, ill. p. 16
Visualització
Referència textual i visual: PARET PEY, Josep, "Estudi cientificotècnic de la col·lecció de caixes de núvia i armaris dels segles XV i XVI del Museu del Disseny de Barcelona", a Història i ciència al servei de l'estudi del moble. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble; Museu de les Arts Decoratives, 2014, p. 31-38.
Visualització
Referència textual i visual: MACÍAS PRIETO, Guadaira, "Algunes caixes i armaris del Museu del Disseny de Barcelona: una aproximació històrica i tècnica a les seves pintures", a Història i ciència al servei de l'estudi del moble: caixes policromades i altres mobles del segle XVI. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Associació per a l'Estudi del Moble, 2014, p. 39-59. , ill. p. 45
