Cofre, segona meitat del segle XV - primera meitat del segle XVI
Ubicació actual
Barcelona
Ens dipositari
Museu Frederic Marès
Lloc de producció
Castella
Data de producció
segona meitat del segle XV - primera meitat del segle XVI
Descripció física
Contenidor amb cos prismàtic i base rectangular cobert amb tapa bombada, enganxada amb frontisses. L'estructura és formada per posts longitudinals muntades a topar, i laterals de coronament semicircular. Es reforça externament amb un sistema de llandes de ferro de secció plana i cantells arrodonits, fixades amb frontisses per darrere. La curvatura de la tapa és formada per quatre dovelles reforçades per onze llandes exteriors i dues d’interiors. El sistema de tancament és de tres panys amb lleva al plafó frontal. Els laterals són de caixa embotida i escuts quadrats plans, enganxats amb claus i gafes laterals, però podrien no ser els originals, ja que són desiguals, el muntatge no es correspon amb la distribució de l’espai i l’encaix amb el faldó no coincideix amb l’obertura del pany, i els hi manca la lleva; el central és de cadenat, i tanca amb una lleva de secció arrodonida fixada a la llanda central de la tapa; als laterals els manca la lleva. La tapa és guarnida d’un faldó perimètric de llauna, que assegura l’encaix amb el buc. A la part superior porta una nansa de ferro de secció rodona, muntants semicirculars convexos i travesser recte amb nus, que s’enganxa pels extrems amb anelles, guarnides d’escuts quadrangulars amb extensions. Tota la superfície era encuirada, possiblement amb vaqueta, amb la cara flor vista, adherida a la fusta i fixada amb les llandes, i profusament decorada amb incisió, ferretejat i gofrat. S’ha perdut al frontal i a part de la tapa. L’interior és folrat de pergamí, enganxat per la cara carn, i pintat de vermell per la flor.
El llenguatge ornamental es basa en la combinació del revestiment i els guarniments. La composició és determinada per l’estructura de llandes, que deixen carrers de pell decorada. Desconeixem quin era el programa ornamental del cos, però a la tapa porta garlandes vegetals i filacteris cal·ligràfics de tradició gòtica, amb motius de perfil incís i superfície en reserva, que destaquen sobre el fons granejat. A la superfície de la tapa que ha perdut la pell, la fusta mostra l’empremta de la decoració, cosa que ajuda a interpretar el procés tècnic dels artesans que, amb el cofre ja encuirat, aplicaven la decoració amb eines calentes sobre la pell. En el repertori ornamental dels guarniments de ferro destaquen les petxines de les llandes i la nansa, els aglans i els motius geomètrics del faldó, el tancador o el cadenat, que denoten una producció seriada, present en molts exemplars d’aquest mateix tipus. Els elements més treballats, però, són els dos sobrepanys laterals amb decoració retallada, un de creus i cercles, i l’altre de cresteries i volutes, així com gafes de pinacles cisellats, que no concorden amb el llenguatge del conjunt, per la qual cosa suposem que són afegits posteriors.
Es tracta d’un contenidor encuirat i barrat, de dimensió mitjana, que per la factura i els materials denota el treball d’un taller especialitzat, dintre de l’àmbit de Castella, als últims decennis del segle XV i primers del XVI, coincidint amb el regnat dels reis Catòlics. Aquestes produccions van gaudir d’una gran difusió, de manera que se’n conserven bastants exemplars. A la documentació de l’època apareixen sovint referències a caixes i cofres barrejades i assenyalades o ancorades, destinats a guardar roba, llibres o altres efectes de valor entre la noblesa i les classes benestants (Aguiló Alonso 1993 i 1998; Rodríguez Bernis 2014). El llenguatge ornamental conserva un fort regust gòtic en els motius aplicats a la pell, amb roleus i frondes de caire miniaturista. Als ferros conviuen motius gòtics (pinacles), mudèjars (traceries i merlets) i protorenaixentistes (cordats i petxines). FF
