Fitxa tècnica

  • Data d'entrada a l'inventari
    25-4-2025
  • Número de l'objecte
    00770
  • Nom de l'objecte
    Caixa
  • Títol
    Caixa, segle XVII - segle XVIII
  • Ubicació actual
    Barcelona
  • Ens dipositari
    Museu Frederic Marès
  • Data de producció
    segon quart del segle XVII - primera meitat del segle XVIII
  • Descripció física
    Caixa de buc prismàtic de quatre posts de teca unides a biaix per abraçadores laterals i cantoneres de ferro. Fonadura i tapa d’una sola post també de teca, la qual mostra un perfil encadellat que permet l’encaix en el buc. És reforçada al revers per llistons perimetrals i verticals encastats entre si i encolats, i queda subjecta l’estructura mitjançant tres frontisses encastades rectes. Totes les cares vistes presenten una decoració sobre la base del joc cromàtic dels materials, regruixos de xicranda enclavillats al buc mitjançant clavilles de banús, i un doble filetejat d’ivori. En el cas de la cara davantera, els laterals i la tapa, hi trobem uns estilitzats motius vegetals d’ivori gravat sobre fons negre de banús i que s’endinsen lleugerament en la gran superfície ocupada per la teca. L’element més ressenyable, tanmateix, el trobem a l’anvers de la tapa, amb un gran escut caironat ricament decorat amb motius vegetals i elements estilitzats provinents dels models grotescos renaixentistes i dos personatges nus coronats que s’allunyen amb cistells plens de flors sobre els seus caps. L’origen de l’escut és inventat, amb quatre campers quarterats i un cinquè camper caironat al mig amb quatre estels, tres de set puntes i un de sis. Tots els elements són de distintes mides i amb una sorprenent barreja d’animals, torres, castells i creu; tots plegats d’un escut decoratiu.

    Les cantoneres, les abraçadores i els elements que subjecten les nanses són de xapa de ferro vogides, calades i gravades. Tot plegat ens remet a la combinació de formes rectangulars i apuntades de les guarnicions dels mobles orientals fets per a l’exportació europea.

    El moble presenta algunes restauracions amb faltes de xicranda en un lateral, substituït per regruix de banús, així com filetejats i elements de marqueteria plena d’os substituïts per vori, més blanquinós. La part de darrere del buc, d’una sola post, és oberta i la fixen tres cues d’oronella encastades només visibles des de la cara exterior.

    La caixa va patir un important procés d’envelliment, més enllà de les restauracions. D’una banda, s’hi afegiren els dos escuts de pany, que no arriba a amagar la petjada dels antics; més grans i apuntats, i sens dubte de millor concordança amb la resta dels metalls. D’altra banda, el nou escut mostra una dependència iconogràfica i estilística amb els mobles de l’antiga Corona d’Aragó decorats amb motius grotescos embotits d’os.

    La tipologia del moble i els materials emprats, la teca i altres fustes tropicals; el tipus de construcció, més propera a l’oriental; els elements decoratius en filetejats i metalls; ens situen la peça a la segona meitat del segle XVII dins les produccions que es feien a Orient, segurament en les colònies portugueses, per a l’exportació cap a Europa. Tanmateix, a principis del segle XX la caixa patí un embelliment amb la inclusió de l’escut i els dos tapaboques, segurament en mans de l’antiquari valencià Enrique Gomis, de qui tenim l’etiqueta del seu negoci encolada a la fonadura del moble (ENRIQUE GOMIS / ANTIGÜEDADES Y MUEBLES / NAQUERA 2 / VALENCIA), i que sabem, gràcies als comentaris d’Alice van Leer Carrick (Carrick 1930, p. 195),140 que cap al 1930 havia fet el mal pas de deixar les antiguitats per dedicar-se a les reproduccions.

    Tot i la transformació, cal dir que la primera funció de la caixa era la de moble contenidor i de viatge, i que dóna la pista sobre la riquesa material o el valor de la peça que devia contenir i per a la qual segurament es va fer a mida. S’hi suma el fet de tenir dos panys, i la cura amb la qual s’ha treballat l’interior del moble. Malauradament, cap element estructural no informa de l’element que devia contenir ni qui degué ser-ne el propietari. El 1944 ja formava part de les col·leccions de Frederic Marès. AM
  • Materials i tècniques
    Material
    Teca · Ferro · Banús · Ivori · Fusta tropical · Os (material)
  • Observacions sobre la producció
    "La tipologia del moble i els materials emprats, la teca i altres fustes tropicals; el tipus de construcció, més propera a l’oriental; els elements decoratius en filetejats i metalls; ens situen la peça a la segona meitat del segle XVII dins les produccions que es feien a Orient, segurament en les colònies portugueses, per a l’exportació cap a Europa." AM
  • Dimensions
    60 x 112 x 56.5 cm
  • Altres números
    Visualització
    Altres números: MFM 4405
  • Citacions bibliogràfiques
    Visualització
    Reproducció visual: "Museo creado y donado a la ciudad por Federico Marés". Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1977., p. 452
  • Historial de documentació
    Documentat per: MARTÍ, Albert

Subscriu-te al nostre AEMnews