Caixa de castanyer formada per un buc fet amb cinc posts emmetxades (la lateral dreta és de dues peces). S’hi afegeixen als extrems dos llistons clavetejats verticals tallats que amaguen les metxes rectes i un pronunciat faldó també profusament tallat al frontis i més senzillament als laterals. La tapa plana, de dues posts unides amb cantell recte, té motlluratge incís a la cantonera i té els guardapols dels extrems clavats. La tapa s’uneix al buc amb tres jocs de naies o frontisses de doble anella de ferro forjat, una canviada.
Tots els elements decoratius són de talla directa i es concentren al frontal i als faldons laterals. La decoració es reparteix en cinc registres verticals, com en el cas de la caixa Cat. 75, tancats per cinc rectangles perfilats per estilitzades fulles d’acant fetes a base d’unglades de gúbia. Tots els fons plans presenten un picat de pues múltiples. Als extrems hi ha dos sols amb raigs rectes i flamejants on s’inscriuen un parell d’ulls ametllats sobreposats. Els següents dos registres repeteixen dues custòdies de sol amb peu i tija amb trama gravada en diagonal i una creu al vericle. La custòdia està envoltada de mitjos elements florals. Finalment, al centre, hi ha un estilitzat motiu vegetal amb fulles i dues flors. Per sobre i centrat en una mitja circumferència llisa hi ha un pany llis, quadrat i lleugerament vogit de forja, i sense pestell. El faldó frontal té sis registres: als extrems dos ocells mirant al centre, després dues flors de vuit pètals i finalment dues flors més, idèntiques a les anteriors, flanquejant una roseta de cercles concèntrics tallats a cops de gúbia. Els faldons laterals també mostren decoració gravada, l’esquerre amb sanefa en doble ziga-zaga i els exteriors punxonats, mentre que el dret amb una estrella en relleu dins un rectangle descentrat respecte a la superfície punxonada, fet que ens indica que ambdós faldons laterals són aprofitats d’altres mobles, vogint-ne els baixos un cop muntada la nova caixa.
La tapa també és reaprofitada, com es dedueix de la important restauració que presenta: amb una peça circular afegida d’uns 20 cm de diàmetre, i amb la mateixa pàtina a base de cera negra o embetumat que la resta de la caixa, desproveïda d’una pàtina que puguem certificar fruit de l’ús o d’un període llarg de temps. Tampoc no té les marques que haurien d’haver deixat els claus de la peça de ferro que degué subjectar el pestell, que sembla que no hagi existit. També, i com en el cas de la caixa Cat. 75, hi falta el nínxol o caixó interior però hi queden visibles les marques incises de l’encast.
Per tot això, doncs, creiem que es tracta d’una antiga caixa llisa reaprofitada que, d’una banda, segurament s’escurçà i se li canvià la tapa, però va conservar el pany i l’escut de pany d’origen. Per fer la socolada s’aprofitaren per als laterals dos fragments d’altres mobles, descentrats i amb restauracions puntals. I, finalment, se’n tallà de nou tot el frontal, tant del buc com del sòcol. La caixa procedeix del Museu Episcopal de Vic. Posteriorment, passà a mans de Frederic Marès que la donà al Museu. AM