L’exterior és format de planxes de ferro reforçades per bandes també de ferro disposades en quadrons, reblades per rebles de cap de bolló. Tota la superfície és recoberta amb pintura negra més moderna, sota la qual podrien quedar rastres de la policromia original, amb què se solien representar motius vegetals o personatges de regust germànic. El Museo Nacional de Escultura (Valladolid) conserva el que possiblement sigui el millor exemplar conservat a Espanya d’aquest gènere, decorat amb dos lansquenets músics (núm. inventari CE0806), (Marcos Millán 2006).
Als laterals hi ha nanses articulades per al transport, tornejades al centre amb un entorxat molt característic de l’època. Per mantenir la feixuga tapa oberta, el recipient té al lateral dret un fiador giratori.
El sistema de seguretat és l’habitual en aquesta mena de peces, fabricades als tallers especialitzats de Nuremberg per a l’exportació, que en castellà se’n deien “cofres tudescos”. Té un forat de pany fals al davant, i l’autèntic a la tapa, que dóna accés a un pany interior, cobert per un embellidor de mitja bola; quan la clau gira a les guardes interiors, desplaça una faixa d’acer que al seu torn mou una ballesta, que empeny una altra peça, i així successivament fins que els nou pestells o passadors disposats perimètricament a la vora de la tapa entren en el ressalt de la boca del fons, garantint un tancament inviolable. A més, dos tacs metàl·lics fixos, situats a l’alçada de les frontisses, falquen la tapa quan es tanca. Per acabar, dues peces de tancament disposades al davant passen per sengles armelles arrodonides situades al caire de la coberta; els cadenats amb què es tancava el sistema s’han perdut, però poden donar una idea de l’enorme mida els conservats en una caixa de cabals semblant pertanyent al Museo Arqueológico de Valladolid.
Tot el mecanisme de l’interior de la tapa és a la vista, com en altres exemplars de la mateixa època, per exemple, els conservats a l’Archivo de Simancas, al Museo Diocesano de Valladolid i al Museo Arqueológico Nacional (inv. 58322). Faixes i ballestes són embellides amb decoració cisellada de cercles i segments de cercles successius, que semblen evocar els guillochés o els registres dels ovals renaixentistes, i amb terminacions de llancetes trifoliades i de formes flordelisades característiques del repertori formal alemany de l’època, que Theodor de Bry havia de dur a l’expressió més acabada als seus gravats de guarnicions i objectes metàl·lics datats als anys vuitanta del segle XVI.
L’interior dret del fons allotja un estoig transversal. El recipient és format per una planxa de ferro doblegada cap enfora i reblada, i la tapa per una altra planxa reforçada perimetralment i articulada amb frontisses d’ametlleta. El forat del pany, que també se situa a la coberta, es dissimula amb una placa metàl·lica lliscant. S’hi devien guardar els objectes més petits i preciosos, tot i que en general aquestes caixes custodiaven béns de valor, com diners o documents. El Museo de las Ferias de Medina del Campo conserva una caixa de cabals que va pertànyer a Simón Ruiz, el comerciant i financer castellà de la segona meitat del segle XVI i que apareix esmentada al seu inventari (va ser peça del mes el gener del 2005 i està publicada a Mercaderes y cambistas, Museo de las Ferias de Medina del Campo, 1998, p. 97). I potser no és casualitat que les col·leccions de Valladolid allotgin un gran nombre d’aquests mobles contenidors, atès que es devien distribuir sobretot a través de les fires de Medina del Campo. SRB
