Fitxa tècnica

  • Terme preferent
    Alzina
  • Identificador
    049
  • Notes d'abast
    Sovint es compara amb la fusta de roure. Però no és una fusta d'alta qualitat. Els usos de la fusta d’alzina són bastos (gruixuts), on el que es busca és bàsicament resistència. Tot i ser una fusta abundant a les zones on és típica, la seva exportació és molt limitada.
  • Notes històriques
    Tot i que la fusta d’alzina s’ha utilitzat tradicionalment com una fusta estructural, bibliogràficament no hi ha massa constància de l’ús d’aquest tipus de fusta. Sofía Rodríguez Bernis apunta en el seu Diccionario de Mobiliario que es tracta d'una fusta que s'usa en xapa des de la segona meitat del segle XVI, normalment combinada amb banús o marfil i en massís s'ha emprat per estructures de llit.

    Durant el barroc, la fusta de noguera i xicranda van ser molt emprades en la construcció de les estructures dels llits. Tanmateix, Josep Mainar constatà que moltes estructures que es creien de xicranda eren en realitat de fusta d'alzina. Aquesta confusió pot ser donada per la semblança en l'aparença del cor del tronc de l'alzina —amb una negror i una veta molt acusada— amb la xicranda. A més, en la documentació de l'època aquesta fusta apareix registrada com cor d'ulsina (MAINAR 1976: 116-177).

    Juan José Junquera Mato en Mueble Espanyol. Estrado y Dormitorio apunta que, segons els impostos que es pagaven, l'alzina era una de les fustes més emprades a Madrid entre altres com la noguera, àlber blanc i negre, perera, arrel d'olivera, freixe, pi de Sòria i de Gàlvez o el faig.

    Les marqueteries del modernisme, especialment les del moblista i dissenyador Gaspar Homar , també incorporaven xapes d’alzina per complementar la gamma cromàtica de les composicions. Una gran col·lecció d’aquestes marqueteries les podem trobar al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
  • Col·lecció de conceptes
    Fagaceae
  • Definicions
    Nom científic
    Quercus Ilex
    Nom comú
    Alzina(Cat), Encina (Es), Holm oak (En), Chêne vert (Fr)
    Família
    Fagaceae
    Procedència
    Sud d’Europa i Mediterrani
    Distribució geogràfica
    Mediterrani, Regne Unit, Califòrnia, sud-est dels Estats Units
    Color
    Blanquinós en l’albeca i marró vermellós a la fusta del cor.
    Fibra
    Entrellaçada i ondulada.
    Gra
    De mitjà a gruixut.
    Duresa
    Es tracta d’una fusta dura, amb 6 al test de Monnin.
    Densitat
    Densa. Té una densitat aproximada de 800-850 kg/m3 al 12% d'humitat.
    Durabilitat
    Gran resistència a la putrefacció. No tant a l’atac d’insectes.
    Impregnabilitat
    Fusta del cor no impregnable.
    Usos
    Carreteria, mànecs d'eines, raspalls i garlopes de fuster, dents d'engranatge, obres hidràuliques, tacons de sabates, terres de fusta, bigues, xapes per decoració de mobiliari.
    Preu/disponibilitat
    Semblant al d’altres espècies de roure.
    Propietats tecnològiques
    ● serradura i mecanitzat - difícils a causa de la duresa
    ● clavat i cargolat - molt difícil
    ● acabats - sense problemes
    ● encolat - sense problemes

Subscriu-te al nostre AEMnews