Fusta ornamental molt desitjada per incrustar, mobles fins, etc. La fusta del cor té un color enfosquit, groc cremós o daurat amb exposició. Va ser tan explotat que els arbres grans ara són gairebé inaudits.
Notes històriques
El període de màxima esplendor de la fusta de doradillo és el neoclàssic anglès (1760 - 1811) (RODRÍGUEZ 2006: 24) amb grans moblistes com Robert Adam, George Hepplewhite o Thomas Sheraton. Normalment, s'emprava en fines xapes a causa del seu elevat preu (MILLER'S 1991: 11).
A Espanya, al voltant del segle XIX en el context del neorococó hi ha constància que certs artesans tenien fusta de doradillo als seus tallers. Prenem el cas del taller de Miguel Medina a Valladolid, el qual treballava amb una gran varietat de fustes exòtiques i autòctones de la península, entre les quals trobem el doradillo del Brasil (MESTRES; PIERA 1999: 238).
La varietat de fustes usades en les famoses marqueteries modernistes, entre les quals cal destacar les de Gaspar Homar, també inclou el doradillo en la gamma dels grocs i daurats, juntament amb altres fustes com el boix i el llimoner (MAINAR 1976: 335).
Definicions
Nom científic
Zanthoxylum flavum
Nom comú
Doradillo, setí del Carib (Cat), Doradillo, aceitillo, satín (Es), West Indian satinwood (En), Satine (Fr)
Família
Rutaceae
Procedència
El Carib
Distribució geogràfica
El Carib, Guadalupe fins a Jamaica, Cuba i les Bahames; sud-est d'Amèrica del Nord, Florida
Color
La fusta del cor és un enfosquit groc cremós o daurat amb exposició; no clarament diferenciat de l’albeca que té un color de blanquinós a groc clar.
Fibra
Entrellaçada i irregular.
Gra
Fi.
Duresa
Molt dura.
Densitat
Pesant.
Durabilitat
S’ha reportat com a no duradora però és resistent als tèrmits de la fusta.
Impregnabilitat
Poc impregnable.
Usos
S'utilitza per a l'ebenisteria, mobles fins, incrustacions, torneria, carilles de luxe, articles especials (miralls de mà i raspalls de cabells).
Preu/disponibilitat
No és gens fàcil de trobar atès que està catalogada com a espècie amenaçada d'extinció.
