Freixe (Cat) , Fresno (Es), European Ash (En), Frêne (Fr)
Notes d'abast
Fusta flexible d’un arbre que es corba. Fusta forta, resistent, amb excel·lents qualitats per corbar-se i amb un vinçat característic. Molt poca albeca i pocs defectes. La seva textura és molt similar a la del roure tot i que el roure té raigs molt més amples i cridaners.
Notes històriques
Històricament, la fusta de freixe no ha estat una fusta gaire emprada ni amb protagonisme en el moble fins al segle XX, amb l’entrada del modernisme. Al Museu Nacional d’Arts Decoratives hi trobem un petit escriptori de producció alemanya, els calaixets del qual estan construïts amb fusta de freixe unida amb cues d’orenella. Sofía Rodríguez Bernis apunta que els mobles procedents de la zona d’Augsburg foren molt apreciats a Espanya, on es coneixien amb el nom de mobles de fusta d’aigua d'Alemanya o mobles de fusta d’aigua adomassada per l’ús de la fusta de freixe amb veta onejant (RODRÍGUEZ 2006: 178).
Els impostos que pagaven els tallers de Madrid revelen que la fusta de freixe fou una de les fustes utilitzades en els tallers de la capital durant el segle XVIII (JUNQUERA 1990: 143). Durant el segle XIX el freixe s’empra en xapes per a les marqueteries i en mobles de fusta corbada (RODRÍGUEZ 2006: 178).
Per la seva tonalitat clara, la fusta de freixe s’emprà principalment en el modernisme substituint al roure (MAINAR 1976: 330). Grans moblistes de l’època com Antoni Gaudí, Joan Busquets, Gaspar Homar, Sebastià Junyent o Joaquim Gassó van utilitzar la fusta de freixe, tant en massís con en marqueteria, en el disseny dels seus mobles i interiors. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya trobem una gran col·lecció de moble modernista realitzat en fusta de freixe amb tècniques variades com la marqueteria, la talla, o el relleu. Antoni Gaudí fou un dels arquitectes que més va emprar el freixe en el disseny interior dels seus projectes, destacar el conjunt de mobiliari i les portes de la casa Batlló realitzades amb fusta de freixe.
Freixe (Cat) , Fresno (Es), European Ash (En), Frêne (Fr)
Família
Oleaceae
Procedència
Europa
Dist. geogràfica
Europa, incloses les Illes Britàniques, nord d'Àfrica i est d' Àsia.
Color
Blanc nacrat, de vegades pot ser rosat. La fusta de l'albeca no es distingeix de la del duramen. Presenta vetes fosques als especejaments longitudinals.
Fibra
Recta i nerviosa.
Gra
Bast.
Duresa
Semidura, 4.0-5.3 al test de Monnin.
Densitat
Semipesant-pesant, 680-700-750 kg/m³.
Durabilitat
No duradora davant l’acció de fongs.
Mig duradora davant l’atac d’alguns insectes. Necessita conservants per a l'ús a exteriors.
Impregnabilitat
Fusta del cor i albeca impregnables excepte si la fusta del cor ha estat atacada per un fong cromogen (la fusta del cor es torna vermella), ja que llavors no és impregnable.
Usos
Mànecs d’eines, xapes per a recobriments decoratius, articles esportius, terres de fusta, carrosseria. Presenta bones propietats de tenacitat.
Preu/disponibilitat
Preu relativament baix. Masses forestals importants. Es pot aconseguir freixe certificat. Arbre amenaçat d’extinció per una infecció produïda per Hymenoscyphus fraxineus, un fong prou potent perquè, el 2016 s’informés del perill d’extinció a Europa.
Propietats tecnològiques
● serradura- fàcil. El desgast de les serres és normal.
● xapes - sí. Bones aptituds per a l’obtenció de xapes per tall a la plana.
● mecanitzat - fàcil
● Excel·lents aptituds per al corbat
● encolat - fàcil
● acabat - fàcil
● clavat i cargolat - una mica complicat ( amb trepants previs)
