Fitxa tècnica

  • Terme preferent
    Grèvol
  • Identificador
    019
  • Termes no preferents
    Tipus
    Nom científic
    Forma literal
    Ilex aquifolium
    Tipus
    Nom comú
    Forma literal
    Grèvol (ca), Acebo (es), Holly (en), Houx (fr)
  • Notes d'abast
    La fusta de grèvol és una fusta clara i uniforme que accepta molt bé els tints i que és utilitzada principalment com a incrustació, per a marqueteries o per a la fabricació de petits objectes. Com que és una fusta poc duradora, no se n'aconsella l'ús a l’exterior.
  • Notes històriques
    Generalment, la fusta de grèvol s'ha emprat en marqueteries i incrustacions, sobretot a partir del segle XVIII (RODRÍGUEZ 2006: 24).

    Durant el barroc anglès, i especialment en el regnat dels monarques Guillem III i Maria II (1689-1702) es va desenvolupar un estil característic, en el qual la major part del mobles eren de noguera amb incrustacions molt acolorides emprant diferents fustes com el cirerer, el pomer, el boix, el banús i el grèvol (ESTILOS 1974: 16). Tanmateix, el grèvol ja s'emprava en les marqueteries angleses normalment en incrustacions sobre roure. El grèvol també s'empra en les marqueteries dels últims anys del període Lluis XV i durant Lluis XVI.

    A Espanya, al voltant del segle XIX en el context del neorococó hi ha constància que certs artesans tenien fusta de grèvol als seus tallers. Prenem el cas del taller de Miguel Medina a Valladolid, el qual treballava amb una gran varietat de fustes exòtiques i autòctones de la península entre les quals trobem el grèvol (MESTRES; PIERA 1999: 238).

    El modernisme català també fa fer-ne ús del grèvol, sobretot l'autor Gaspar Homar per a les seves carnacions volumètriques en les marqueteries de les peces de mobiliari. La fusta de grèvol li permetia una bona talla i un color durador, puix que no s'ennegreix amb el temps (MAINAR 1976: 335).
  • Col·lecció de conceptes
    Aquifoliaceae
  • Definicions
    Nom científic
    Ilex aquifolium
    Nom comú
    Grèvol (Cat), Acebo (Es), Holly (En), Houx (Fr)
    Família
    Aquifoliaceae
    Procedència
    Europa, Àsia
    Dist. geogràfica
    Europa, nord d'Àfrica i sud-est d'Àsia
    Color
    Albeca clara, gairebé blanquinosa, sense un patró de vetes visible a la majoria de cop, es torna groga en assecar-se.
    Fibra
    Entrellaçada. Irregular.
    Gra
    Fi.
    Duresa
    Dura.
    Densitat
    Fusta pesant, aproximadament 650 kg/m3 al 12% d'humitat.
    Durabilitat
    No duradora davant fongs: sensible al fong blau.
    No duradora davant insectes.
    Impregnabilitat
    Impregnable. Es tenyeix amb prou facilitat i per això que se la utilitza per imitar altres fustes més fosques, com per exemple el banús.
    Usos
    Ebenisteria, marqueteria i incrustacions, tornejats, instruments musicals, petita artesania.
    Preu/disponibilitat
    Moderat-car. Normalment només està disponible en petites quantitats i mides.
    Propietats tecnològiques
    ● serradura - difícil, problemàtic a causa de la presència de nusos i de la fibra irregular
    ● xapes - sí
    ● raspallat - difícil, problemàtic a causa de la presència de nusos i de la fibra irregular
    ● encolat - fàcil
    ● clavat i cargolat - fàcil
    ● acabat - fàcil

Subscriu-te al nostre AEMnews