Xiprer Mediterrani (Cat), Ciprés común o mediterrani (Es), Mediterranean Cypress (En), Cyprès (Fr)
Notes d'abast
La fusta de xiprer és una fusta de qualitat, de boniques tonalitats i vetejat, semidura i durable. És una espècie abundant pròpia de les zones temperades i càlides. A més d'utilitzar-se la seva fusta, es fa servir com a plant ornamental. El xiprer ha estat cultivat des de temps antics; ja els grecs i romans el plantaven en els jardins. També ha estat associat a la mort, per la qual cosa és plantat en cementiris.
Notes històriques
Durant l'època medieval les fustes més comunes eren les locals, i per la qual cosa el xiprer era una fusta prou emprada en els mobles d’aquesta època, juntament amb altres fustes locals com l’àlber blanc i negre, la noguera, el pi, el roure de Flandes, l’avet o el bedoll. Tot i ser una fusta peninsular no ens han arribat gaires exemplars construïts amb fusta de xiprer, però gràcies a la documentació de l’època sabem que se’n feien. Per exemple, en el catàleg del moble de l’edat mitjana, segles XIV - XV del Fons del Museu Frederic Marès, se cita literalment una “caxeta petita de xiprer” cercada en una font escrita del 1410 al castell de Tous a la Segarra. L’ús de la fusta de xiprer s'estén durant el Renaixement Italià, principalment en la construcció de caixes i armaris. Especialment a Itàlia és una fusta preuada donada la seva relació amb l'antiguitat clàssica i la seva durabilitat i resistència a la putrefacció. Les portes de la Basílica de Sant Pere de Roma estan construïdes amb fusta de xiprer. Durant els segles XVI i XVII, a Espanya el seu ús relegat com a base per als xapats i les marqueteries. Amb el modernisme, s’empra el xiprer en marqueteries per complementar la paleta cromàtica de les tonalitats rosades i vermelloses juntament amb altres fustes amb aquest cromatisme com la bubinga, la caoba d’Àsia i de Cuba, el cirerer o el pal rosa.En el context internacional, l’arquitecte i dissenyador Frank Lloyd Wright (1867 - 1959) va utilitzar l’any 1937 el xiprer en l’interiorisme i el mobiliari de l’oficina d’Edgar Kaufmann, propietari d’uns grans magatzems a Pittsburgh. Les parets de l’interior de l’oficina es van revestir amb fusta contraxapada de xiprer i el mobiliari es va realitzar amb la mateixa fusta. Actualment, podem trobar tot l’interior i el conjunt de mobiliari conservat al Victoria & Albert Museum de Londres.
Xiprer mediterrani (Cat), Ciprés común o mediterráneo (Es), Mediterranean cypress (En), Cyprès (Fr)
Família
Cupressaceae
Procedència
Mediterrani oriental, nord d’Àfrica i Àsia occidental
Dist. geogràfica
Zones càlides de Amèrica del Nord, Europa i Àsia
Color
Albeca de color groc clar a marró clar, fusta de cor pàl·lid o de color tabac. Gran diferència entre la fusta de primavera, que és més clara, i la d’estiu, que és més fosca i vermellosa.
Fibra
Recta amb irregularitats per causa dels nusos.
Gra
Fi.
Duresa
Semidura.
Densitat
Lleugera. Segons l’espècie pot situar-se entre 450-550 kg/m³.
Durabilitat
Molt duradora davant l'atac d'insectes o fongs.
Impregnabilitat
Usos
Mobiliari, fusteria d' interior i exterior, llenya, pals i tanques, embarcacions, instruments musicals (principalment guitarres), xapes decoratives i tornejats, escultures i marqueteria.
Preu/disponibilitat
Les masses forestals són escasses.
Propietats tecnològiques
serradura. Pot ser complicada a causa de la gran quantitat de nusos
xapes. Sí, per tall a la plana és possible encara que complicat per la quantitat de nusos. Igualment, la xapa presenta figures apreciades per la indùstria del moble
mecanitzat. Difícil, a causa dels possibles defectes de la fibra.
encolat i acabat - fàcil
clavat i cargolat - difícil, requereix perforador previ per evitar que la fusta s’esquerdi
