La caixa va pertànyer a Antoni Ferrer i de Corriol (1844-1909) almenys des de 1868.
Probablement va participar en l'"Exposición Arqueológico-Artística" celebrada a Vic l'octubre de 1868. Aquesta exposició fou l'embrió de la creació del Museu del Cercle Literari de Vic i, després, del Museu Episcopal de Vic (MEV).
La caixa ja consta en el Museu Episcopal de Vic l'any 1893.
Lloc de producció
Vic
Data de producció
circa 11-4-1543
Descripció física
Caixa amb calaixos que recolza sobre una socolada motllurada, la qual ha estat realitzada posteriorment a la resta de la caixa. El frontal del buc està distribuït en tres plafons separats per monjos verticals llisos que anaven policromats. El plafó de la dreta consisteix en una portella practicable que un cop oberta dona accés a tres calaixos, actualment perduts. A sobre dels calaixos, i accedint-hi per la part superior del buc, hi ha un compartiment o gaveta.
La tapa encaixa sobre el buc i està pensada per estar oberta, ja que està decorada per la seva cara interna. No té guardapols. La tapa consta de dos plafons separats per un monjo policromat. Al plafó de la dreta hi ha la representació de Santa Anna en al·lusió al nom de la núvia (Anna) i en el plafó de l’esquerre hi ha Sant Onofre en al·lusió al nom del nuvi (Onofre). Cal destacar que Santa Anna ofereix un ram de tres clavells al Nen Jesús: un símbol de l’amor diví i de la Passió de Crist.
En els tres plafons del frontis hi ha la representació de dos escuts heràldics diferents. Els escuts dels extrems són idèntics i corresponen al nuvi, mentre que l’escut central correspon a la núvia. Els escuts laterals del buc són dos escuts en faixa, de manera que a la part inferior hi ha la representació del cognom Sala i a la part superior hi ha la representació del topònim Montorroell, fent al·lusió al nuvi: Pere Onofre Sala, senyor de Montorroell (Sant Boi de Lluçanès). Pel que fa a l’escut central del frontis, hi ha la representació del primer cognom de la núvia: Anna Bosch i de Fontarnau. Finalment, als plafons dels dos laterals del buc hi ha un escut que allotja el monograma del nuvi, és a dir, les seves inicials entrellaçades (P, O, S).
Pel que fa a la cara interna de la portella hi ha la representació dels dos nuvis de bust, de manera que la portella està pensada també per mostrar-se habitualment oberta. Es tracta de Pere Onofre Sala (nascut probablement el 1521 i mort a Vic el 1562) i d’Anna Bosch i de Fontarnau (nascuda probablement el 1526). Cal destacar que el nuvi va vestit a la moresca i que la núvia va pentinada a la italiana, ambdós seguint les modes de l’època.
Un element tècnic molt rellevant és el fons daurat dels plafons decorats amb una combinació de dos motius picats o punxonats. Es tracta d’una combinació d’una roseta de 16 pètals i d’un motiu quadrifoliat que trobem en diverses obres del taller dels Gascó: retaule de Sant Pere de l’església parroquial de Santa Maria de Palautordera (MNAC 15934), retaule de l’església de Sant Andreu de Pruit (MEV 72), retaule de la confraria dels blanquers de la capella de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic (MEV 64), compartiment de Sant Jaume potser pertanyent al retaule de la capella de Sant Joan del monestir de la Mare de Déu del Carme de Vic (MEV 20781), retaule de la Mare de Déu dels Dolors de l’església de Tavertet (MEV 7295), retaule de l’església de Sant Joan de Riuprimer (desaparegut durant la Guerra Civil), retaule de Sant Vicenç de Borgonyà (MEV 955), retaule de l’església parroquial de Sant Esteve d’en Bas (MNAC 43801) i dos carrers laterals d’un retaule conservat al Museu de Pontevedra i potser procedent de Torelló (P0013330 i P001333). Aquest fet permet atribuir sense cap dubte la decoració d’aquesta caixa al taller dels Gascó.
La caixa no conserva les claus, però encara són visibles el forat del pany de la portella i el forat del pany de la part superior central del buc.
La policromia de la part externa del buc no es conserva massa bé i presenta força pèrdues.
Materials i tècniques
Material
Fusta · Àlber · Ferro · Pa d'or · Pintura al tremp
Observacions sobre la producció
Aquesta caixa de núvia fou obrada a Vic arran del casament d'Anna Bosch i de Fontarnau amb Pere Onofre Sala, senyor de Montorroell (Sant Boi de Lluçanès). Ambdós signaren els capítols matrimonials a Vic l'11 d'abril de 1543. Per tant, la caixa s'obrà entorn d'aquesta data.
La caixa fou decorada pel taller pictòric de la família Gascó, establert a Vic entre 1503 i 1546, i més concretament durant la segona etapa del taller en l'època que el seu cap va ser Pere Gascó.
El taller dels Gascó va treballar per a localitats situades a les actuals comarques d'Osona, Vallès Oriental, Ripollès, Moianès, Garrotxa, Selva, Lluçanès i Alt Urgell. El seu catàleg consta actualment de 93 obres.
Pel que fa al fuster que va realitzar la caixa es tracta, molt probablement, del fuster Antoni Micó, documentat a Vic entre 1524 i 1565.
Dimensions
114 x 135 x 60 cm
Autors / Contribuïdors
Pere Gascó i taller (Autor)
Citacions bibliogràfiques
Visualització
Referència textual i visual: MIRAMBELL ABANCÓ, Miquel, "L'enigma de la núvia i el moro. Estudi d'una caixa de núvia conservada al Museu Episcopal de Vic". Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 2024.
