PASCUAL MIRÓ, Eva"Cofre", a "Extraordinàries!: col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX)". Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu del Disseny de Barcelona, 2014, p. 194-201.
Història de l'objecte
Procedeix del monestir de Vallbona de les Monges (Urgell), on l'adquirí Francesc Miquel i Badia. Després va passar a la col·lecció de Lluís Plandiura, que en 1932 fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona.
Lloc de producció
Barcelona
Data de producció
segle XIV
Descripció física
Cofre format per un buc paral·lelepipèdic que a la part inferior es prolonga a cada lateral amb una peça tallada i clavada a la fonadura formant els dos peus de cada costat del moble. El buc és construït per quatre posts desbastades a l'aixa i encaixades a mitja mossa, amb la fonadura clavada. És tancat per una tapa bombada, obrada d'una sola post, unida al buc mitjançant set frontisses. L'exterior del moble ha estat decorat amb treball de talla policromat i elements de ferro forjat aplicat i clavat, també amb una important funció estructural.
El buc porta reforços perimetrals (cantoneres, des de la part superior fins als peus, i als cantells superior i inferior) de planxa de ferro forjat llisa i plana; a la cara frontal presenta sis tires de ferro forjat de secció rectangular planes amb tres expansions en forma de sis pètals perfilats mitjançant cisellat unides a la fusta mitjançant un clau de cabota semiesfèrica situat a la part central de cada expansió, a la manera del botó de la flor que formen els sis pètals. A la part central conserva el pany quadrat amb els vèrtexs acabats en expansió circular amb sageta central, fixat a la fusta amb claus de cabota piramidal; la tira de ferro situada just sota aquest element presenta dues expansions. En els espais situats entre les tires de ferro, disposats en dos registres horitzontals, porta, obrats en talla directa sobre la fusta, escuts (triangulars curvilinis) inserits en un hexalòbul, vuit al registre inferior i sis al registre superior (a causa de la presència del pany).
Conserva la policromia original: els escuts estan perfilats amb filet de color vermell que contrasta sobre el fons de to grisós fosc del motiu hexalobulat, perfilat també amb filet vermell. Aquest color contribueix a ressaltar i delimitar el treball de talla en baix relleu del fons blanc de la composició, que apareix, al seu torn, emmarcat per un filet perimetral de color negre. Porta també, a banda i banda del pany, dues nanses de ferro forjat secció rectangular fixades i sostingudes per anelles clavades a la fusta.
Les cantoneres presenten tres tires, disposades sobre els reforços de planxa de ferro, disposades horitzontalment amb una expansió similar a les anteriors a cada extrem. Els laterals del cofre segueixen la mateixa articulació decorativa que el frontis, amb dos registres horitzontals amb dos escuts similars als anteriors, separats per una tira i nansa central idèntiques a les anteriors; presenten també a les cantoneres tres tires horitzontals sobre la planxa dels reforços, que en aquest cas acaben a la part anterior en expansió i a la part posterior en una expansió circular. La part posterior del moble és completament llisa i pintada de color blanc (s’ha constatat la presència d’endrapat subjacent a la zona d’unió de la post vertical del buc amb la de la fonadura) amb set tires llises i planes clavades amb claus de cabota plana, que es prolonguen configurant les frontisses que serveixen per suportar la tapa. Aquesta segueix la composició decorativa del buc, malgrat que ha perdut quasi per complet la policromia original, així com la seva preparació de guix. Presenta reforços perimetrals al frontal i laterals de planxa de ferro llisa i plana fixats a la fusta amb claus de cabota semiesfèrica, a la part superior porta nou tires similars a les anteriors amb quatre expansions i una nansa central. En aquest cas, però, el treball de talla presenta variacions, atès que s’articula en tres registres horitzontals, dos (el més proper al frontal i el més proper a la part posterior del cofre) amb vuit escuts dins motiu hexalobulat disposats afrontats i separats pel registre central de vuit cercles amb motiu d’aspa girant en el sentit de les agulles del rellotge.
Visualització de materials i tècniques
Fusta d’àlber desbastada i tallada, unida a mitja mossa. Tela aplicada, enguixada i policromada. Ferro forjat, cisellat i clavat.
Presenta càrregues als escuts del lateral dret del buc. Malgrat que no s'han pogut identificar amb seguretat, l'estudi indica la possibilitat d'una branca de la família Requesens. (Pascual 2014, 198-199)
Bibliografia de referència
Visualització
PASCUAL MIRÓ, Eva, "Els mobles medievals del Museu d'Art Decoratives", a El moble medieval a la Corona d'Aragó. Barcelona: Museu de les Arts Decoratives; Associació per a l'Estudi del Moble, 2006, p. 67-71., p. 69-70
Visualització
¨Album de la instalación arqueológica de la Exposición Universal de Barcelona con un catálogo de objetos por el orden alfabético de expositores¨. Barcelona: Jaime Jepús, 1889
Visualització
"Extraordinàries!: col·leccions d'arts decoratives i arts d'autor (segles III-XX)". Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Museu del Disseny de Barcelona, 2014., p. 194-201
Visualització
PUIGGARÍ LLOBET, Josep, "Álbum de la colección de Francisco Miquel y Badía principalmente en mobiliario, cerámica y vidriería: año 1887". Barcelona: Ateneu Barcelonès, 1888.
Visualització
ALSINA COSTABELLA, Laia, "La colección de artes decorativas de Francisco Miquel y Badia (1840-1899)", a La dispersión de objetos de arte fuera de España en los siglos XIX y XX. Barcelona: Universitat de Barcelona; Cádiz: Universidad de Cádiz, 2011, p. 17-34.
Visualització
FLUVIÀ I ESCORSA, Armand, "Diccionari heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l’Adarga Catalana". Barcelona: Editorial Virgili i Pagès, 1987
Visualització
MIQUEL I BADIA, Francesc, "Historia del mueble, tejido, del bordado y del tapiz", a Historia General del Arte, Vol. VIII. Barcelona: Montaner y Simón, 1897.
Visualització
PIQUER I JOVER, Josep-Joan. ¨Abaciologi de Vallbona. Història del Monestir 1153-1990¨. Vallbona de les Monges: Roger de Belfort, 1990
Visualització
DE RIQUER, Martí, ¨Heràldica catalana des de l’any 1150 al 1550¨. Barcelona: Quaderns Crema, 1983
Visualització
PASCUAL MIRÓ, Eva. ¨L’art gòtic a Catalunya. Arts de l’objecte¨. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008
Visualització
GOMEZ-MORENO, Manuel, "El arte en España. Guía del Museo del Palacio Nacional". Lleida: Imprenta de Eugenio Subirana, 1929